dimarts, 3 de juliol de 2012

Qui hi ha darrere d'un gran home?

Nou article d'opinió publicat al diari www.naciogranollers.cat:

8 comentaris:

Alyebard ha dit...

A la font, a l'origen de tot ;)

Maria Moreno ha dit...

Emocionants record què no puc transcriure...

Carme ha dit...

És complicadíssim rescatar algú que no vol ser rescatat...

Vaja, em sembla a mi...

Jo no sóc cap cavaller ni cap Sant Jordi, però no m'hi arriscaria.

A mi tampoc m'agrada pensar que tots els homes són iguals ni que totes les dones són iguals. Però més enllà dels gèneres, si que em sembla que totes les persones que arriben molt lluny en la seva feina i que són molt bons, genials... tenen qui els cuida, i que els recolza, a l'ombra. No es pot estar per tot, segur. Potser simplifico, però al llarg de la vida ho he anat veient.

cantireta ha dit...

Molta feina invisible al darrere, si parlem de sers excepcionals. I en cas de no voler ser rescatats, val més guardar els pneumàtics per a qui els necessiti de debò (i ens ho digui)
M'agrada com escrius, Núria.

Miquel Àngel ha dit...

Absolutament d'acord amb Tu Tot i que ho he vist algunes vegades i deu ser un sacrifici habitual de moltes dones -persones el fer de correveydile del gran home ... som uns simis encarasom uns simis culturitzats però simis al capdavall.

Sílvia ha dit...

És un gran article, molt ben escrit i amb una veu molt clara i profunda. M'ha agradat molt. Tant de bo poguéssim identificar aquests personatges que gaudeixen situant-te en la foscor des del primer dia. La majoria s'amaguen o es disfressen i costa d'identificar-los.

Clidice ha dit...

És molt difícil ficar-se en la pell de l'altre ... sense sortir-ne escaldat. La lectura de la realitat mai és innocent, sempre està viciada d'origen, per la pròpia personalitat. Veig que et refereixes a un cas particular, depèn de com, es pot acabar perdent l'amistat i tot. Cal ser molt prudent, que ja ho diuen "de la família se'n pot dir, però no se'n vol sentir".

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Alyebard...gràcies pel teu comentari a la font.

Maria...ara no t'entenc...

Carme...completament d'acord...i disculpa que fa dies que no trec gaire el nas per col·leccionar moments. Un petó!

Cantireta...és un honor que algú que escriu com els àngels em digui aquestes floretes...Un petó!

Miquel Àngel...simis, del dret i del revés!...un petonàs i gràcies per ser-hi!

Sílvia...m'has fet envermellir i tot!...Gràcies pels teus mots! Un petonàs!

Clidice...completament d'acord...i m'encanta l'expressió que fas servir de la família! Un petonàs!