dilluns, 2 de juliol de 2012

Sensacions de la infància (2a part)

La matinal d'escriptura va donar per jugar i tornar a jugar. I en els records em va venir el flaix d'una caixa de botiguera, d'aquelles amb les quals tornàvem el canvi de vendre aquelles fruites de plàstic. M'agradava fer de botiguera o aquesta és la sensació que en recordo. Vaig provar de dibuixar-la amb paraules i em va sortir quelcom així (disculpeu que amb les eines que tinc no hi sé posar la perspectiva i inclinació adequades): 


7 comentaris:

Carme ha dit...

A vegades m'aniria prou bé guardar-me en un calaix... una temporadeta! :)

Bon dia, Núria!

Helena Bonals ha dit...

El zero sembla ser invisible...

carina ha dit...

El zero ;es molt important si va darrere, ;es bo que et guardis en un calaix

Jordi Dorca ha dit...

Un gran zero. Feliciteu-lo.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Carme...nosaltres et trobaríem molt a faltar a dins d'un calaix...un petó!

Helena...ho has encertat.

Carina...m'agrada el teu to positiu!

Jordi...Que maco que ets!

cantireta ha dit...

Sovint es veu més el buit que el cèrcol que deixa.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Cantireta...molt bona observació! Un petó amb cèrcol accentuat!