dimecres, 1 d’agost de 2012

El noviolent

"El noviolent profund no s'adreça només als ulls, a la raó o als sentiments del seu adversari, mira allò que hi ha darrere de la seva mirada, tot saltant-se un «jo» sovint malalt, s'adreça al seu millor «jo». Mostra tenir més alta consideració de l'adversari que l'adversari té de si mateix. Amb la nostra consideració l'invitem a créixer dintre seu."

Text "El valor humà de la pau" de Lluís M. Xirinacs
Angle Editorial 

10 comentaris:

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
cantireta ha dit...

Ja ho és, ja, el meu, però li falta convenciment per a arribar a ser excel·lent! Gràcies per tant!

Helena Bonals ha dit...

La bondat del noviolent avergonyeix l'altre.

Glo.bos.blog ha dit...

Hi ha vegades que costa trobar el millor "jo" d'un adversari, el duen tan amagat, com si els hi fes vergonya mostrar-lo.

melanet ha dit...

Que aquest home poses els peus a la preso despres de trenta anys de domocràcia es una vergonya Mé que afegir a la vergonya que fan TOTS els politics , i dic TOTS perque TOTS cobren igual per a fer el pallaso.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Cantireta...jo visc al costat d'un no violent innat...i és una passada!

Helena...d'alguna manera sí.

Glòria...sí, noia. Tots tenim més "jos" dels que verament coneixem. Un petonàs!

Melanet...quins cereals esmorzes que vas tan accelerat?...Estic completament d'acord que fou vergonyós el seu empresonament i vaig ser una de les persones que s'hi va manifestar en contra clarament. Un petó!

Miquel Àngel ha dit...

Jo esmorzo medicaments,per començar i alego un Té roig amb canyella i una pela de taronja perque de primer els medicaments em posen com una moto i despres em donen una son que si no vigilo m'adormo i no hi soc a temps de fer lo dinar . Aclarit xiqueta del Corró de Dalt.. hi n'ava a pescar amb los crios jo cap llà amunt.. però no se que tenia aquella aigua que era de color del te negre que no m'acabava de fer lo pes ...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Miquel Àngel...a casa també tenim la dissort d'esmorzar medicaments...Si mai tornes cap aquí a pescar fes-nos un truc que ens encantaria conèixe't...Un petonàs!

Miquel Àngel ha dit...

Ara ja no pesco ni mato animals ni res. No he canviat ,he evolucionat, cap a una mena de consciència que ja no em permet divertir-me fent patir un peix, de totes maneres qualque dia ens marquem una altra trobada i així ens coneixem, tot i que no se que em diu la memòria que t'havia vist per l'Origuinal quan es va fer allò del Màrius Torres? ..o només és un "Deja vu" ? es igual ja ens trobarem el dia que toqui .

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Miquel Àngel...jo et vaig veure cantar en allò de Màrius Torres però dubto que tu em veiessis ja que estàvem camuflats entre el públic...Això de la trobada m'agradaria però diu que "lo" bo es fa esperar!...Bon estiu, xiquet!