divendres, 3 d’agost de 2012

El valor humà de la pau

Us recomano el llibre "El valor humà de la pau i altres textos inèdits" d'en Lluís M. Xirinacs. I, si em permeteu, us en deixaré diversos fragments. Per començar un parell d'exemples de no- cooperació (com a una de les etapes de la no-violència).

"El sicilià Lanza del Vasto explicava la història de la tribu sudanesa dels felates. En temps de negrers, portuguesos i espanyols, uns i altres, feien ràtzies a la caça de negres per tot l'Àfrica subsahariana. Duien la cacera aconseguida a l'Atlàntic i l'embarcaven cap a Amèrica, on la venien. Però, en arribar a la tribu dels felates, negre que caçaven, negre que es deixava caure a terra. Ni menjava ni bevia, ni caminava, ni deia res, fins que es moria. No esdevingueren rendibles! Els caçadors els obviaven, i la tribu, fora de les primeres víctimes, va romandre lliure de visites d'esclavistes fins a extingir-se aquesta vergonya de la humanitat blanca. Un altre exemple: les orenetes. Tancades en una gàbia, ni mengen ni beuen ni canten ni salten. De resultes d'això, l'espècie fendeix els aires en llibertat!"

El valor humà de la pau i altres textos inèdits
Lluís M. Xirinacs
Angle Editorial
Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència

8 comentaris:

Sílvia ha dit...

M'apunto de la recomanació, venint de tu i pel fragment que cites sembla molt interessant. Cap ésser engabiat pot esdevenir ésser, oi? Una abraçada, bonica!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Les gàbies mai són bones conselleres tot i que sempre depèn de l'ésser que hi viu dins...n'hi ha que desitges estar ben engabiats per no haver de ser lliures i triar en cada instant...A tu et veig amb la boniquesa i llibertat de les orenetes...Un petonàs, bonica!

Glo.bos.blog ha dit...

Molt interessant aquest fragment que compateixes avui al teu post.
Per molts la llibertat és vida, d'altres, com tu dius, és conformen, ja els hi va bé que els manin: Panen et circenses. O avui en dia Pa i futbol

fra miquel ha dit...

D'en Lluís Mª Xirinacs recordo les seves vagues de fam.
El teniem oblidat...Si encara visqués segur que hi tornaria amb les vagues de fam o alguna altra manera de protesta.
Gràcies per les recomanacions. Ja l'he anotat a la llista de pendents :o)
Petó

Miquel Àngel ha dit...

En Lanza del Vasto era un savi poeta Gandià, i fa molts anys vaig conèixer gent del seu poble del sud de França , la gent de l'ARCA, que em van ensenyar cançons càtares , bellíssimes. En Xirinaxcs fou unaltre bon home, i un savi que va ser vilipendiat pèr la nostra classse politica de corruptes i mamons , feixistes i cabróns!! i ja comença a ser hora de que la seva obra se li dongui la dimensió que li pertoca !! molt be !!!molt rebé !! i gràcies ulls nets...Pensament net.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Glòria...completament d'acord (tot i que a mi m'encanta anar a veure el futbol al bar i gaudir de l'emoció que traspuen les cares en el moment del gol). Un petó!

Fra Miquel...vaig conèixer en Lluís M. Xirinacs tard però va valer molt la pena. Un petó!

Miquel Àngel...Quina sort viure l'ambient i la música dels propers a Lanza del Vasto! En Xiri es va fer estimar per com era, per les seves idees i els seus gestos. Passats els 60 anys va estudiar filosofia a la universitat traient matrícules d'honor a totes les assignatures i un cum laude al final de la carrera...on s'és vist!...Però això tan sols és una anècdota d'ell...vaig tenir la sort de tenir-lo a prop i sempre que puc difonc el poquet que sé respecte a ell. És com si fos una "comercial" seva...M'encanta trobar els teus comentaris per aquest humil bloc!!!! Un petonàs i el desig de conèixe't aviat!

cantireta ha dit...

Ensenya el camí a seguir sense retallar les ales. Els resultats seran espectaculars, i el respecte cap a l'altre, intrínsec. Això és el que em van ensenyar, i el que procurem ensenyar als de casa.
Gràcies, maca!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Que bonica que ets! Un petonàs ben fort!