dilluns, 6 d’agost de 2012

Fa cinc anys del seu adéu particular...

Avui, 6 d'agost de 2012, fa cinc anys del seu adéu particular al Pla de Can Pegot (Ogassa), tan a prop de Sant Amanç i la  mare Taga. Aquell dia l'ànima d'en Xiri es va fer universal. Ja ho diu en el seu "Dietari Final" (Arallibres):

¿Què podrà donar l'home
que valgui tant
com la seva vida? (Mt 16, 26)

I després han vingut les consultes populars nascudes en el seu estimat Arenys de Munt, homenatges diversos a ell com el Correllengua d'enguany i el naixement de l'Assemblea Nacional Catalana que s'està escampant i organitzant a tot el territori. I tant que va sembrar llavor! Una llavor difícil d'explicar des de la racionalitat amb un adéu que pocs hem entès. 

Avui, per commemorar la seva mort, inicio un camí en aquest bloc. Cada setmana publicaré una de les "Cent passes d'una via d'humanitat" que ens va deixar escrites l'any 1997. Un text basat en l'aplicació del seu model filosòfic: «Globalium. Un model global de la realitat». Tal com ell diu:

 "Es tracta d'una invitació a viure dins d'un procés constant de creixement cap a l'alliberament personal i col·lectiu. El compromís per la llibertat, l'assumpció del risc (valentia), la responsabilitat (ètica) i l'amor (generositat), tant de l'individu com de la comunitat". 

Així us emplaço a seguir, setmanalment, les cent passes d'una via d'humanitat tot desitjant que quan deixi de publicar-les, concretament l'any 2014, serem lliures plenament. 

10 comentaris:

El porquet ha dit...

Em sembla un projecte i un repte preciós. I cada cop tinc més clar que la plena llibertat és més a prop.

Miquel Àngel ha dit...

Era un "bon Home " es va fer "l'endura" deixant-se morir al bosc com feien els càtars , i va deixar un testament que amb el temps li va donant cada vegada més la dimensió que realment tenia i que li van prendre aquesta colla de traidors i corruptes que son els qui manen .El Xiri els era incòmode perque era com un mirall per la seva consciència per això el tractaven d'Orat, i van obviar el gran simbolisme de la seva mort . Son un a colla de mediocres i venuts.. Res mes.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Farem plegats el camí, Núria!

cantireta ha dit...

M'agrada. M'hi sumo.

Sílvia ha dit...

Jo també us hi acompanyo!

Glòria Bosch i Morera ha dit...

Vull acompanyar-vos. Ho vull intentar.

Jaume Pubill Gamisans ha dit...

Molt bona idea, Núria. Et seguirem i seguirem el seu camí. Gràcies

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Porquet...que ve sentir aquesta esperança en la llibertat tan a prop!

Miquel Àngel...la seva mort era per obrir un gran debat que no interessa...Un debat ètic sobre l'allargament de vides vegetals, sobre la dignitat, sobre el dret a decidir la fi d'una etapa i tantes i tantes altres idees importants. Per sort, persones com tu ho han copsat. Un petonàs!

Víctor...que bé que entre tots sumem i fem la revolució de les iiisss que deia en Xiri: sumar i no restar. Un petó!

Cantireta...que bé que tu també hi siguis! Un petonàs!

Sílvia...som-hi, doncs!

Glòria...anirem agafats de la mà. Un petó!

Jaume...gràcies! Som-hi doncs!

jordi'i ha dit...

La gent marxa, per voluntat propia, quan es sent abandonada, cansada ó abatida per la multitut. En l'actualitat hi ha gent que s'aprofita d'altres per obrir-se cami a la vida, fins el punt de trepitjarla si esdevé.
Sort que mai ningú es abandonat per TOTHOM

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi'i...no crec que en Xiri se sentís abandonat ni cansat ja que el seu entorn i la seva feina l'alimentava molt...però m'encanta això que mai ningú és abandonat per tothom...Un petonàs i bon estiu!