dimecres, 8 d’agost de 2012

Paraules emmetzinades

Normalment faig una entrada de cada llibre que llegeixo tot seleccionant una frase o cercant-ne el vocabulari. En aquest llibre és difícil trobar una sola frase que et colpeixi com tot el llibre. He de confessar que l'he llegit en dos vespres, d'una tirada, i els somnis que he tingut a posteriori han estat horrorosos. Quant dolor que traspua! És un llibre de misteri, d'acció però, sobretot, de denúncia dels abusos sexuals infantils. Recomanable, altament recomanable: "Paraules emmetzinades" de la Maite Carranza (Premi Edebé de literatura juvenil).

Igualment us en deixo un breu tast:

"Un altre cop la culpa, la maleïda culpa que torna i torna. Es lamenta. I sap que culpant-se no anirà enlloc. Que la culpa paralitza i justifica, que és l'antídot de l'acció. Intenta pensar en positiu i foragitar la culpa que ell li ha administrat dia a dia, com un verí lent i mortal. No estic malalta, no sóc culpable, es diu."


6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És literatura juvenil molt dura, veig.

cantireta ha dit...

Allà on els pollastres bullits em van fer creure que no valia res, la culpa em tenallava. Mai feia res prou bé, mai se'm tustava l'esquena donant-me ànims per a l'endemà. I em vaig posar malalta...
Ja no. No sóc culpable.

Glòria Bosch i Morera ha dit...

Un tema molt dur. No és el tipus de llibre que em ve de gust llegir. Ara, si tu dius que val la pena i el recomanes amb tant de convenciment, el llegiré. Me'l apunto, doncs.
Gràcies!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Helena...em costa llegir literatura juvenil però tot sovint em sorprèn com és aquest cas. Un petó, bonica!

Cantireta...la culpa s'escola per tot arreu...cal posar silicona a les escletxes i deturar-la tan bon punt l'ensumem. Tu vals un imperi dels grans! Un petó, bonica!

Glòria...Jo me'l vaig llegir perquè me'l va recomanar una amiga però també em costa agafar llibres tan durs...prefereixo la bellesa dels mots dolços. Un petó, bonica!

cantireta ha dit...

Em permets? La Maite Carranza va sortir en un Millenium del canal 33 parlant dels mestres, i em va deixar ben tocada per la seva sensatesa. Té un verb directe i poderós.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

I tant que et permeto, Cantireta. No l'he sentida mai a la Maite Carranza però crec que també és una lluitadora per a la igualtat de gènere. Un petó!