dilluns, 13 d’agost de 2012

Passa núm. 00

Iniciem, avui dilluns 13 d'agost de 2012, el camí de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs. 

0. LA REALITAT CONCRETA

00. "A l'inici, arranjo el meu vestit, paro esment de la posició del meu cos, de la meva respiració. Prenc cura de fer silenci físic i d'asserenar l'ànim. Recito algun verset dels que segueixen. Em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d'acció."

2 comentaris:

Gregori Samsa ha dit...

M'agrada el concepte de "suggeriment d'acció"
suggerir és millor que mostrar i insinuar que ensenyar
salvant comptades excepcions, es clar
o no tan comptades
De ben segur que el fotògraf que ha immortalitzat el teu suggerent esguard ha de ser un artista
però la model és, sens dubte, inigualable

salut i peles

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gregori...gràcies per passar a mirar-me els mots...Suggerir és un verb no-violent, com en Xiri.

El fotògraf és boníssim i aix la model...ha,ha,ha...la model fa bonament el que pot...

Un petó i enhorabona pel Poemari Bàsic...fa molt bona pinta!