divendres, 31 d’agost de 2012

Vocabulari del llibre Desolacions (1a part)


8 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Una de les coses que em va agradar del llibre és la natura salvatge que s'hi descriu. Aquestes pícees immenses, el fred, la boira, l’aigua, el color del cel... Un paisatge que forma part de una de les desolacions.

(si vols passa't a llegir la ressenya)

cantireta ha dit...

Ostras!! Botànica en estat pur...quin domini del medi natural. La pícea és esplèndida.

Jordi Dorca ha dit...

Vinc de la desolació de l'apunt anterior, i només et sé dir que la desolació és, potser, la millor manera de comprendre el món en la bona companyia de l'apunt d'avui.
(volia fer un pensament positiu, però no sé si me n'he sortit)

Glo.Bos.blog ha dit...

Tot i l'atractiu de les plantes, realment belles, segueix-ho sense atrevir-me amb el llibre.
Potser més endavant...

fra miquel ha dit...

M'agrada aquest vocabulari ;o)
B7s

Núria Pujolàs ha dit...

Quadern de mots...completament d'acord...la natura hi és molt present així com la duresa d'aquesta natura. I tant que passaré a llegir la ressenya!

Cantireta...acabo de descobrir que tinc pícees al jardí...ha,ha,ha...

Jordi...ha,ha,ha...el donarem per prou positiu!

Glòria...em sembla molt bé...de fet, sempre que puc, prefereixo llegir llibres més alegres i esperançadors que aquest. Un petó!

Fra Miquel...en sé tan poc!...potser hauria de llegir més la Rodoreda per aprendre botànica. Un petó!

fra miquel ha dit...

Jo he llegit, fa poc, "Viatges i Flors" de la Rodoreda... És una botànica un tant especial, la d'aquesta dona. Molt poètica :)
No em puc estar de posar-te un exemple:

"FLOR LLAMINERA
Se't menja de viu en viu. T'agafa, et plega, se't fica a dins i escup els botons. T'assimila molt lentament perquè es veu que té la digestió difícil. Val més així"

Que passis bon cap de setmana...
petó

Núria Pujolàs ha dit...

Fra Miquel...aquest llibre que comentes em té el cor robat...segueix essent un dels meus preferits juntament amb la col·lecció de contes d'en Calders...El tinc tot guixat perquè a cada flor, a cada viatge, puc trobar lliçons vitals ...i està descrit amb una prosa poètica magnífica. Són postals d'imaginació. Contes plens de natura i humanitat. Gràcies per compartir-ne un fragment. Un petonàs!