divendres, 14 de setembre de 2012


La seva mirada suplicava:

―Subratlla’m!

I ell, que no sabia ni posar la negreta, l'esborrà. 

21 comentaris:

Jpmerch ha dit...

M'agrada. Poques paraules i molt de contingut.

Sílvia ha dit...

De vegades prefereixes esborrar que corregir... fa pensar molt!

Quadern de mots ha dit...

M'agrada!

Helena Bonals ha dit...

Esborrare humanum est, i més si no sap ni posar la negreta. Fas una personificació del text molt ben trobada. Hi ha vegades que el text "parla".

Clidice ha dit...

bo el text. I la goma m'ha transportat a un temps on els ninotets de les Milan eren una meravella, potser per la manca de saturació actual. Sento la digressió :)

Carme ha dit...

Oh! quina poca traça...
llàstima de text!

Jo des ser d'aquests, sempre esborro molt i molt!

Galionar ha dit...

Quina sort, les persones que sabeu dir tant amb tan poques paraules! I la goma, quines ganes fa venir d'ensumar-la, igual com feia de petita amb les gomes d'esborrar...!

Jordi Dorca ha dit...

Jo, la veritat, m'estimo més que em passin una mica de tipp-ex per sobre. Si ho fan així, sempre pots tenir una possibilitat de reaparèixer, o de ressuscitar.

Helena Bonals ha dit...

Molt bon comentari, Jordi!

Matilde ha dit...

es va equivocar, en realitat volia esborronar-la. No es pot anar amb presses!

cantireta ha dit...

I al reescriure-la, li demanà tenir-la en paper per a rellegir-la sempre.

Miquel Àngel ha dit...

Hauria de fer "un Cursillo" de Word. O Witer si fa servir l'Open Ofice...No? I si escriu a ma es que ja s'ho tenia pensat ...penso.

Núria Pujolàs ha dit...

Jpmerch...gràcies...sóc com aquell novelista del teu conte a qui li ve el final abans d'hora. Un petó!

Sílvia...completament d'acord. Ens veiem divendres, oi?

Quadern de mots...m'agrada que t'agradi. Un petó, xiqueta!

Helena...és com un poema visual sense dibuix o imatge...M'encanta com ho interpretes. Un petó, bonica!

Clidice...quin record tan bonic...els joves d'ara no esborren amb goma...ha,ha,ha...Un petó!

Carme...hi ha una part d'esborrar que és molt sana crec jo...perquè fa espai per a quelcom més ben dibuixat. Un petó i fins divendres!

Galionar...no et pensis que és una sort...a mi em costa allargar les paraules...se'm desllanen abans d'hora. un petó i fins divendres!

Jordi...ha,ha,ha...això del tippex sembla el principi d'un poema eròtic de la Cantireta...un petó!

Matilde...quin joc de paraules tan bo! Un petó, bonica!

Cantireta...quin amor tan literari!...Un petonàs i fins divendres!

Miquel Àngel...quin comentari més adient!...ha,ha,ha...Un petó, xiquet!

Joana Navarro ha dit...

... I decebuda per l'ignorància d'ell, s'adonà de la necessitat d'un reset visual per aconseguir nous horitzons al seu punt de mira.

Un text fantàstic!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Oh, quina frustració!

cantireta ha dit...

Psst...psst...tu..sí...la senyora Pujolàs! Que me'l deixes ensenyar a la feina, als d'Informàtica? Els farà gràcia!
Només falten 4 dies...

Núria Pujolàs ha dit...

Joana...m'encanta la teva aportació. Un petonàs!

Glòria...sí, noia!...però em sembla que se'n sortirà...ha,ha,ha...Un petó i pensa a portar jersei el divendres!

Cantireta...ensenyi el que li plagui però sense que la detinguin que la necessitem divendres!...Un petonarru!

Sintu ha dit...

Us llegeixo a tots plegats i m'agafa un col·lapse mental.
Potser el divendres m'esborraré...
o m'esborronaré... Bufff... ja m'he perdut.

Núria Pujolàs ha dit...

No, no, ...no t'esborris!...que et necessito!...Un petó, amor!

cantireta ha dit...

Senyors Pujolàs,
tindria un col·lapse si me desapareixen de la vista sense avisar. I això que les ulleres les duc netes i ben posades, per tant no serà per la "pròtesi"...
Ja falta menys. Una abraçada, macos!

Núria Pujolàs ha dit...

Una abraçada, poetessa!