dilluns, 24 de setembre de 2012

Passa 06

Passa 06 (capítol: La realitat concreta) de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Xiri.

06. "La persona humana, tant si és individual -l'humà- com col·lectiva -comunitats humanes, humanitat-, no és la primera realitat natural, ni la millor, ni la més evolucionada, ni el germà gran de la resta de realitats naturals. És una realitat peculiar i genuïna entre moltes altres. Molt important per a ella mateixa, gelosa de la seva identitat i genuïnitat. Ella mateixa està particularment compromesa amb ella mateixa. Però el seu compromís general és amb tota la naturalesa que l'amara i la transcendeix."

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt ben escrit, té molta raó.

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, Helena...Val a dir que jo l'adoro! Un petó, bonica, i gràcies per ser-hi!

Carme ha dit...

És molt bonic llegir-ho i sentir-ho.

Particularment compromesa amb ella mateixa... a vegades ens costa tant entendre això! I és l'únic punt de partida, com diu per arribar a un compromís més general amb la naturalesa que ens amara... o que bonic!

La naturalesa que l'amara
la naturalesa que m'amara
La naturalesa que ens amara a tots!

Gràcies de tot cor, per tot.

Abraçadetes triplicades!

Glo.Bos.blog ha dit...

Te tota la raó. Així, pas a pas fa de bon seguir...

M. Roser ha dit...

"La persona humana , està particularment compromesa amb ella mateixa" ah, però també amb la natura!

Núria Pujolàs ha dit...

Carme...Quanta raó que tens i que ben explicada. Una abraçadeta binària!

Glòria...sí, sí...poquet a poquet i amb un peu darrere de l'altre. Un petó!

M. Roser...compromís és una paraula que hauria d'estar subratllada al diccionari. Un petó, bonica!