divendres, 28 de setembre de 2012

Ploramasses



11 comentaris:

Sílvia ha dit...

Molt trista la imatge de les llàgrimes que riuen de pena, però m'ha fet somriure. Sense comes.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt quan es fa poesia amb paraules de la lingüística.

cantireta ha dit...

I és que els punts poden posar-se a la lletra i a la cara, com les comes, i les valls.
Molt inspirat!!

Carme ha dit...

Molt emocionant...

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Ara hauràs de fer el "riumiques", amb molts d'accents i de dièresis. Oi?

enric bagué ha dit...

molt original i ben trobat Núria.
Bon finde

M. Roser ha dit...

Ploramasses, deu ser el contrari de ploramiques,oi?
M'ha fet somriure aquest video-poema...
Petons.

Glo.Bos.blog ha dit...

"Quan el plorar per sinònims,
els sanglots fan de comes
i les llàgrimes riuen de pena."

És molt trist, però preciós.

TàBaTa Teatre ha dit...

Preciòs

Núria Pujolàs ha dit...

Sílvia...sí, és un text-imatge trist. Un petó sense punt i a part!

Helena...quan el vaig fer em va semblar que t'agradaria. Un petó!

Cantireta...si fossis més a prop et demanaria que m'ensenyessis els laberints gustosos de la poesia. Un petó!

Carme...gràcies, preciosa!

Jordi...ha,ha,ha...el "riumiques" sí que tindrà punts volats!...

Enric...gràcies, xiquet! Bona setmana!

M. Roser...sí, senyora!...Un petó, bonica!

Glòria...és un honor per a mi que el trobis preciós! Un petó!

Francina...Mil gràcies! Tu sí que ets preciosa!