dijous, 25 d’octubre de 2012

La nevada del cucut

"La necessitat d'escriure és com la necessitat de fer un somriure quan ens fan un altre somriure. S'ha de fer, s'ha de treure, no es pot quedar a dintre perquè, si es queda a dintre, el somriure es fa malbé, esdevé ganyota, i, les lletres, punxen que se't claven per tot el cos i que no et deixen viure en pau. Jo ja feia un cert temps que no sabia què em passava, que em sentia malament, que em sentia com si fos una gerra buida que s'ha d'omplir amb alguna cosa perquè, si no, s'hi fa un pou de pols i un niu mortuori d'escarabats i de sargantanes."

La nevada del cucut
Blanca Busquets
Editorial Rosa dels Vents


23 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Caurà aviat!!

Ara estic llegint, de l'autora, "El jersei", si no l'has llegit apunta'l.

Conec aquesta sensació del trosset que ens has portat, estic intentant omplir la gerra perquè no s'ompli de pols.

Sílvia ha dit...

M'agrada molt la Blanca Busquets, he llegit el Jersei i Tren a Puigcerdà. Per aquesta cita, ja em vénen ganes de llegir el llibre que ens presentes. Bon dia, matinera :))

Carme ha dit...

Em va encantar La nevada de cucut, i també El jersei. Ara aniré pel tren a Puigcerdà!

XeXu ha dit...

Em sembla que no és un llibre per mi, però la cita és molt encertada.

Jordi Dorca ha dit...

M'hi faig, m'hi faig, a l'hora d'escriure. Però a voltes es pateix molt, com en una tortura. I a voltes també penso que els escarabats som nosaltres.

Helena Bonals ha dit...

Jo he llegit d'ella Tren a Puigcerdà. En vaig fer un anticànon.

Abans patia molt sent creativa, ara sol ser bufar i fer ampolles.

Matilde ha dit...

A mi no em va agradar gaire La nevada del cucut, vaig trobar-la una novel·la previsible i que li faltava alguna cosa com depuració. Per a mi és una novel·la poc treballada i que no m'ha aportat res.

Matilde ha dit...

M'he oblidat de dir que de les històries de les dues dones, em va agradar més la història de la dona antiga que la moderna. El fet que les dues se salvin per l'escriptura és interessant, però el paral·lielusme entre les dues vides està descompensat. I la constant referència a Solitud va ser el que em va fer pensar que aquesta si que era una novel·la madura, amb vountat d'estil i que es juga la pell a cada ratlla. No és el cas de "La nevada" que em sembla més pensada per a un guió d'uaa sèrie televisiva.

M. Roser ha dit...

Jo també he llegit El tren a Puigcerdà , i em va agradar força, La Matilde diu que en aquest de La nevada...hi ha una constant referència a Solitut...
Aquest és un dels meus llibres preferits!
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

No conec la escriptora. Demà mateix hi poso remei.
Gràcies!

Joan Rodó i Galiana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Rodó i Galiana ha dit...

En això d'escriure no hi tinc gaire pràctica,se'm dona millor,mirar,escoltar,pensar,i no sempre ho faig bé! ;-)
Per uns moments he pensat que la Blanca Busquets m'ho estava dient a mi tot això,i a més a més,em parla d'escarabats i sargantanes. hahaha...

dos petons!!

Núria Pujolàs ha dit...

Jo també ho desitjo!

Tinc la gerra un xic abandonada però m'he de posar les piles...M'agradaria llegir-te. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

És el primer llibre que llegeixo d'ella...però miraré de trobar aquests dos que recomanes. Un petonàs, escriptora!

Núria Pujolàs ha dit...

Mira els horaris abans...ha,ha,ha...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

La cita sí que fa per a tu. Un petó, Xexu!

Núria Pujolàs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria Pujolàs ha dit...

Jo t'he vist gaudir de l'escriptura de valent...Un petó, Jordi!

Núria Pujolàs ha dit...

Ets una crack, Helena. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Matilde...bona ressenya...A mi m'ha agradat tot i que sí que li he trobat una certa fluixera que no sabia com definir i on tu hi has posat paraules. Gràcies, bonica! Saber llegir tan bé pot ser sinònim de saber escriure bé i, en el teu cas, en dono fe! Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

M. Roser...molt bo el teu comentari...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Que bé que ens anem descobrint autors de blog en blog...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Escriure també és fotografiar, retratar, cada color, cada mirada, cada atmosfera. Les teves fotos són novel·les senceres. Un petó!