dilluns, 22 d’octubre de 2012

Passa 10

Avui encetem el capítol 1 titulat L'HUMÀ ÉS LLIURE d'aquest camí de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Xiri. I seguim caminant amb la passa número 10.

10. "Jo no vull perdre, o bé he de recuperar a qualsevol preu, l'esperit juganer i inquiet de la meva infància. Aquell no parar. Aquell riure franc. Les trapelleries, la murrieria i el fingiment. Aquell joc pel joc, encara sense cap finalitat, que brollava de les meves entranyes irresistiblement, que interessava tot el meu cos i captivava tot el meu esperit."


13 comentaris:

El porquet ha dit...

Aiiii la juguera infantil... quina llàstima que l'anem atenuant amb el temps i els anys... tot i que, de tant en tant, jo tinc algun atac de marrec que fa por! ;p

Carme ha dit...

Doncs, jo, a vegades penso que la tinc massa oblidada, la infància. Això no vol dir que l'esperit juganer m'hagi abandonat del tot... però potser no d'aquesta manera que captivava del tot, d el tot.

Me l'apunto, aquest pas!

Jordi Dorca ha dit...

Tal vegada el millor pas, el millor de tots, el més difícil, el que ens pot llevar la pols de l'arrogància.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada la meva infantesa, m'agrada la meva maduresa, detesto la meva adolescència i fins i tot la meva joventut.

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...m'agradaria veure't en mig d'un atac de marrec...ha,ha,ha...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

El teu esperit juganer es veu en els teus dibuixos, els teus mots...i jugues que dóna gust, com una nena però amb el saber, el saber fer i el saber ser d'una adulta. Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí que n'és, de difícil...A casa hi ha un parell de "nens" que me la recorden sovint quan la meva expressió és massa amoïnada...ha,ha,ha.Un petó, Jordi!

Núria Pujolàs ha dit...

Doncs jo detesto la meva infantesa...bé, potser detestar és massa fort...però no en tinc molt bons records...Un petó, bonica!

M. Roser ha dit...

L'important és no haver-lo perdut (em sembla que corre per aquí)...Però sempre el podem recuperar!
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs jo, amb l'edat, vaig recuperant el esperit juganer que abans, per manca de temps, havia perdut.

Núria Pujolàs ha dit...

Així ho esperem, bonica! Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

A vegades m'han dit que sóc juganera quan escric i m'agrada quan m'ho diuen. Un petó, bonica!

cantireta ha dit...

JO estic fent com la Glòria: recuperar el joc perdut per afany de fer-me gran ( i poc interessant...o no ). Riure, amb qui t'estima, és genial. I et fa sexi ;D