divendres, 19 d’octubre de 2012

Sota un vel de cendra

Un dels tresors de la tardoral poètica a Can Cabeça Nou fou descobrir "Sota un vel de cendra" de la M. Roser Algué Vendrells. 

Un llibre on, com ella diu, furga en la terra de la memòria; la terra dels seus orígens, el Bages. Un llibre que acoloreix un paisatge de cendra amb els records per il·luminar el fosc i negre del carbonet, dels forts incendis que va patir aquesta comarca. 

Gràcies, M. Roser! Ha estat un plaer llegir-lo. 

15 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Un relat ple de tendresa i bons records.

Drapaire de mots ha dit...

Vaig gaudir molt de la lectura.
Besets a les dues.

Carme ha dit...

Com si ens ho expliqués la M Roser, davant la llar de for... els seus records d'una maner a tant propera i tan tendra...

maria moreno ha dit...


No u he llegit però ja, el títol és tendre!
El demanaré a la biblioteca!!!!

Sílvia ha dit...

El tinc pendent, gràcies per recordar-m'ho!!

M. Roser ha dit...

Si no el trobes a la biblioteca, el pots descarregar gratuïtament del meu bloc, clicant sobre el llibre que hi ha a la dreta. Com que és petitet, es fàcil baixar-lo...

M. Roser ha dit...

Quan he obert el teu bloc he fet un bot a la cadira... Moltes gràcies Núria per les teves paraules(i gràcies a totes)...És tot un plaer que un petit llibre em continuï donant satisfaccions després de més de deu anys...És clar, són les petiteses de la vida!!!
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

A mi em va agradar molt.
És un llibre recomanable per gaudir de uns records entranyables, que la M. Roser explica amb molta gràcia.

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, completament d'acord!

Núria Pujolàs ha dit...

Besets!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, senyora...ja m'ho imagino...la propera trobada blogaire ha de ser al voltant de la llar de foc...Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Maria...si vols te'l puc deixar ja que vivim a prop...Un petó i gràcies, M. Roser!

Núria Pujolàs ha dit...

De res...només faltaria...Si aquest blog té alguna funció és la de recordar literatura!...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Les petiteses de la vida sovint són les que ens fan grans. Gràcies per ser com ets, gràcies per ser-hi! Un petonàs, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Que bé, Glòria!...Un petó, bonica!