dimecres, 24 d’octubre de 2012

Venècia

Si mai aneu, o voleu anar, a Venècia us recomano que abans llegiu el llibre següent:

"La marca de l'aigua"
de Joseph Brodsky
Traducció de Marcel Riera
Viena Edicions

Us en deixo un fragment així com un vídeo promocional que n'he trobat:

"Havent-me arriscat a l'acusació de depravat, no m'acoquinaré davant de la de superficialitat. Les superfícies, que és allò que l'ull copsa primer, sovint són més eloqüents que llurs continguts, que per definició són provisionals, llevat, naturalment, d'en el més enllà. Havent escodrinyat el rostre d'aquesta ciutat durant disset hiverns, ara m'hauria de veure amb cor d'encetar una feina tan plausible com la de Poussin: pintar el retrat d'aquest indret, si no durant les quatre estacions, almenys en quatre moments del dia. 

Aquesta és la meva ambició. Si me'n desvio és perquè aquí desviar-se és literalment una rutina, de tanta aigua com hi ha."





16 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs mira, hi vaig ser fa més de 20 anys en un viatge de final de curs de l'escola. Ni recordo pas massa cosa ni vaig estar massa atent al què hi veia (coses d'adolescent). Així que tinc ganes de tornar a Itàlia i fer el mateix recorregut que vam fer llavors, Roma, Pisa, Florència, Siena i, és clar, Venècia. Així que me l'apunto!

Quadern de mots ha dit...

Hi he estat en dues ocasions i de les dues en guardo molt bons records.

Aviat el cafetó!!!

cantireta ha dit...

Venècia és superfície. Aigua sobre aigua, història humida que dóna per capbussar-se en tots els canals, fins a trobar el teu. I tot i així, un dia de lluna et sorprens a tu mateix emmirallant-t'hi.

Helena Bonals ha dit...

Jo també vaig estar-hi als setze anys. Només tornaria a Itàlia i Anglaterra, si pogués.

maria moreno ha dit...


Dos viatges fa molts anys, al carnaval, Ciutat preciosa i
figures humanes de porcellana!!!
Un goig a la terra

M. Roser ha dit...

Com que no hi he estat mai, tanco el ulls i me l'imagino, és una ciutat de somni, perquè jo la somnio...
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

Ja m'agradaria!
Me'l apunto per anar fent boca.
Una abraçada!

Núria Pujolàs ha dit...

Porquet...a mi em va passar quelcom similar...tot i que després, de gran, he pogut tornar a Roma un parell de vegades...Et recomano molt el llibre. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, sí, cafetó, cafetó!!

Núria Pujolàs ha dit...

Que bonic, Cantireta! Aquest llibre també és molt poètic!

Núria Pujolàs ha dit...

Ja en som dues, Helena...tot i que jo mai he estat a Anglaterra...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Maria...jo vaig anar al Carnaval de Venècia als 17 anys, casualitats de la vida en un viatge on també hi era el teu fill...ha,ha,ha...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

En aquest llibre et trasllades al teu somni. Un petonàs, M. Roser!

Núria Pujolàs ha dit...

Crec que et pot agradar ja que és prosa poèticofilosòfica...un petó!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

dues vegades vaig anar a Venècia quan encara no tenia càmera de fotos,però,diuen que a la tercera va la vençuda!

Núria Pujolàs ha dit...

ja ho veurem a les fotos!...Un petó!