divendres, 30 de novembre de 2012

Blancaneus


Me la trobava tot passejant. La coneixia. Em sorprenia que ja no era rossa. Sempre havia estat rossa i havia dut els cabells curts. Ara presumia d’unes extensions llarguíssimes negres com  el carbó i amb una trena de banda a banda del cap, talment com una Blancaneus qualsevol.

M’hi apropava. Crec que no li deia pas que el nou pentinat li quedés bé perquè mai he sabut mentir en aquests temes. Però tampoc li deia el contrari. Ella mostrava estar alegra.

En un salt temporal del somni la veia a terra, amagant-se la carona amb els seus cabells llargs. El seu maquillatge s’humitejava en un plor invisible.

M’hi apropava més tot acaronant-li la cama, sense saber quines eren les paraules que podia dir-li per tal d’alliberar-la d’aquell plor tan intern.

Em vaig despertar ben trista.

És fort i sorprenent però vaig tenir aquest somni la nit abans del dia internacional en contra de la violència de gènere. 

18 comentaris:

Carme ha dit...

Com entristeixen alguns somnis ... encara que sabem que són somnis en despertar, a vegades la tristor no desperta amb nosaltres...

I a vegades no sabem perquè, d'altres sí.

Helena Bonals ha dit...

Somniem el que temem i el que desitgem.

El porquet ha dit...

Les connexions oníriques amb el món real, segurament se'ns escapen de les mans, però han d'estar relacionades per força.

XeXu ha dit...

Quin neguit. La sensació del despertar havia de ser de total angoixa.

LA MAR ha dit...

Jo estic absolutament segur que al mon dels somnis hi ha connexions amb un altra dimensió o amb alguna cosa que ignoram.I en tenc proves el que passa és que, sempre que no entenem el perquè passen algunes coses ho atribuïm a la casualitat.

maria moreno ha dit...

Les millor paraules, a vegades, és un silenci.

Sílvia ha dit...

tens un do somiant, Núria. Aquest somni és molt simbòlic, encara que sigui un somni el patiment de la blancaneus era ben real i tu eres al seu costat, amb un silenci de consol.

M. Roser ha dit...

Suposo que el subconscient va ser el culpable del teu somni trist...

Glo.Bos.blog ha dit...

Els somnis solen estar molt relacionats amb els subconscient, això que has patit en un somni de ben segur que també et neguiteja desperta.

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

La tristor fa dies que em persegueix. Hauré de córrer més. Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Buf!...si és així, déu n'hi dó! Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Jo també ho crec així, Porquet. Un petó, xiquet!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Sempre he tingut somnis prou complexes...deuen ser les meves ombres. Un petó, Xexu!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Jo també crec quelcom similar al que exposes, Jaume. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Gràcies per ser-hi, amb silenci o no. Un petó, Maria!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Que bonica que ets!!!!....Una abraçada, Sílvia!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Jo també ho suposo, M. Roser. Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Disculpa el retard en la resposta, he estat una setmana fora de cobertura mental.

Glòria...suposo que sí!...un petó, bonica!