dilluns, 19 de novembre de 2012

Passa núm. 14

D'aquesta passa encara em sento lluny però és una de les que m'agraden. Aquí us la deixo per caminar cap a les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Xirinacs. 

14. "Arribat a la maduresa, jo sóc lliure, autònom, independent, emancipat, indeterminable des de fora i autodeterminable, imprevisible, sorprenent, únic, subversiu, irrepetible. En el meu propi centre, jo no sóc res de determinat. Sóc un autèntic enigma, fins i tot per a mi mateix."

10 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"imprevisible, sorprenent, únic, subversiu, irrepetible", sobretot això!

Sílvia ha dit...

Sí, a mi també em queda una mica lluny però la frase final la sento des de fa temps. M'agrada molt!

Miquel Àngel ha dit...

Jung ja ho va dir que si un home no te clara la seva propia manera d'estar al mon els 40 anys es que es un neurotic del quaranta també . Lo mestre Xirinacs ens va ensenyar a aclarir-mos a molts que ens paravem a Santa Maria del cami a fer-li companyia quan dejunava...

Glo.Bos.blog ha dit...

Pot ser encara no sóc madura, totes aquestes coses no les he assolit. Ara, això del enigma, si.

cantireta ha dit...

Jo sóc repetible per la matèria que dono, però no en la forma que ho faig. L'enigma, cada dia es proposa i en somnis es soluciona... o es cabdella, vès.

Núria Pujolàs ha dit...

això ja és molt, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Ja en som dos, d'enigmes!...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Ens ha ensenyat a taaaaaaaanta gent. Un petó, Miquel Àngel!

Núria Pujolàs ha dit...

a mi me'n falta molta, de maduresa!...Un petó, dona enigmàtica!

Núria Pujolàs ha dit...

Uau! Quin comentari!...Un petó!