dilluns, 10 de desembre de 2012

Passa núm. 16

Avui, després d'uns dies de descans, retornem amb la passa número 16 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" del mestre Xirinacs i que diu:

16. "Davant meu tinc tot el meu món de creativitat concreta de somni que es realitza. Vull fer de la meva vida una obra d'art meravellosa. Deixar-me curar, curar-me i curar. Deixar-me educar, educar-me i educar. Deixar-me guiar, guiar-me i guiar."

8 comentaris:

Carme ha dit...

M'encanta aquesta passa... jo també vull.

Abraçadetes, preciosa!

Miquel Àngel ha dit...

Santo Subito!!! Santo subito, hauriem de cridar els Catarlans!!! dabant de la congregació dels Bons homes...
Banaventurats aquells que sofreixin d'escarni en el meu nom perque ells...

M. Roser ha dit...

Uns bons propòsits...encara que no sempre es fan realitat.
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquesta és una passa capital. Important i senzilla, però no fàcil.

Núria Pujolàs ha dit...

A mi també m'encanta, Carme. M'encantaria dur-la a terme però ara mateix la meva vida és com una obra d'art abstracte feta amb peces de lego que no encaixen ni de color ni de mida. Un petó ben fort!

Núria Pujolàs ha dit...

Ara m'he perdut!...

Núria Pujolàs ha dit...

I tant, M. Roser. La realitat supera la ficció sobretot en els finals tristos. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Gens fàcil, bonica! un petó!