divendres, 28 de desembre de 2012

Una persona gran...

...llegeix la premsa. Les finestres tancades detenen cap bri de llum natural. Tres grans finestrals. La bibliotecària dóna exemple: llegeix en silenci. Duu folrades les tapes del llibre. Mai he entès aquesta protecció misteriosa de títols i autors. He comès un error, entrar-hi. L'olor a resclosit és tan intensa i espessa que em fa por sortir-ne amb un vestit del segle XVIII. No estic inspirada. La samfaina de dinar m'ha enterbolit el pensament. Em surten frases senzilles, poca-soltes, però sobretot poca-gràcies. Hauria d'anar a voltar, inspirar aire fresc, robar algun somriure tímid pels carrers d'aquesta vila ordenada. Hauria de, hauria de...però fa temps que tinc el després travat per la manca de confiança. Voldria unes unces de la teva prosperitat. Duc la bossa de roba per encabir-la-hi. Posa, posa. 

20 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

Doncs per ser que n'estàs tant desinspirada, ho trobut tot plegat molt inspirat. Per cert a mi m'agraden més els quins dubten d'ells mateixos que els que van de segurs per la vida... Un somriure d'orella a orella, gens tímid i encara Nadalenc.

cantireta ha dit...

T'acompanyo a comprar confiança. Jo també en necessito una miqueta. Cotilla no, però alguna cosa que apugi el pit sí ;D

M'agrada com escrius, nena... Petons.

Helena Bonals ha dit...

La biblioteca on treballo no és pas així! Però la teva és molt literària.

joan gasull ha dit...

la confiança és el que obtenim quan ens arrisquem a fer el que mai ens hauriem atrevit.

M. Roser ha dit...

Els dubtes ens fan més savis...La manca de confiança, fa que ens esforcem per fer les coses bé...
A mi tampoc m'agraden els llibres folrats!

maria moreno ha dit...

M'encanten els llibres i la fotografia fa patxoca.
L'organisme és molt savi i a vegades,si el cos no està inspirat, tampoc ho està l'ànima per plasmar en paper blanc el què voldríem què sortís.

El Profà ha dit...

Els típics efectes secundaris de la samfaina. Sort que no havies menjat espaguetis a la carbonara!

Glo.Bos.blog ha dit...

Jo també m'apunto a comprar confiança. I si sabeu on venen inspiració m'ho dieu...

Outsider friar ha dit...

Com pot ser una biblioteca tal cosa sense olor a resclosit? És ben cert que les biblioteques ja no son el que eren. Ara la gent hi entra amb ampolles d'aigua mineral de mig litre. Estem perduts, perqué el plàstic no fa mai olor a resclosit. Queda, però, esperança: en algun lloc encara hi ha algú que, gairebé clandestinament, folra els llibres amb paper d'embalar.

Jordi Dorca ha dit...

Posem-hi somnis
encara que siguin resclosits, o copiats,
i tot florirà.

Núria Pujolàs ha dit...

Gràcies...els somriures Nadalencs valen més perquè amb tant de menjar i bones formes costa més somriure!...Un petó, Miquel Àngel!

Núria Pujolàs ha dit...

Un dia d'aquests vindrem a veure't...i anirem cap aquest mercat de la confiança a veure què els queda...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Doncs a part de literària és real però no en diré el municipi...La veritat és que em van atendre molt i molt bé i vaig trobar-hi una persona gran que era de conte de fades...misteriosament riallera. Admiro la teva feina, Helena!

Núria Pujolàs ha dit...

Genial la teva definició, Joan!...Qui no s'arrisca no pisca...i qui s'arrisca pot fotre's un bon cop de cul!...Un petó, xiquet!

Núria Pujolàs ha dit...

Podríem fer una Plataforma que es dediqués a preguntar títol i autor a totes les persones que duen els llibres folrats...ha,ha,ha...Gràcies per ser-hi, bonica, i perdona la meva desconnexió dels darrers dies...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

La fotografia no és meva, Maria, però aquesta vegada em vaig oblidar de posar d'on l'havia treta. A vegades quan l'ànima no té prou ànim hauria d'escriure i s'animaria...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...A mi els espaguetis a la carbonara em tornen enganxosa...i m'enroscaria i faria abraçades a tort i a dret...talment com un espagueti...ha,ha,ha

Núria Pujolàs ha dit...

Jo a vegades trobo la inspiració anant a caminar de bon matí i veient com surt el sol, sola o ben acompanyada. Un petó, r-bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Els llibres, com expliques al teu bloc, estan farcits de secrets...no m'estranyi que un buscador de misteris com tu t'agradin els llibres folrats...un petó i gràcies per treure el nas per aquí!

Núria Pujolàs ha dit...

Jo hi poso un somni: una trobada amb vosaltres ben aviat!...un petó, xiquet!