divendres, 14 de desembre de 2012

Volia...

... menjar-me el món
però m'havia oblidat els coberts.




28 comentaris:

El porquet ha dit...

Això rai! Salta-hi amb les mans que serà més gustós!

XeXu ha dit...

I amb coberts de plàstic no sé si anries enlloc, que aquest món està molt endurit.

ambonsulls ha dit...

Ja passa això, ja.
Sempre podem tirar d'una copeta de vi.

Jpmerch ha dit...

Doncs, a mossegades. Compte amb no ennuegar-se amb segons quins trossos.

Miquel Àngel ha dit...

Jo en se d'un que ara només diu merda i paraulotes i exabruptes perque no es va poder menjar lo mon i fixat que ho va intentar he?? Manca de talent i Ego sobredimensionat!!! Ja molt Artista d'aquestos!!

maria moreno ha dit...


Amb els dits és més gustos, el món, què tu sabràs molt bé menjar-té'l!!!

Helena Bonals ha dit...

Jo de jove em pensava que podia menjar-me el món, però no devia dur coberts!

Matilde ha dit...

També és pot menjar amb els dits, Núria! Segur que ja t'has posat a la boca algun grapadet

Carme ha dit...

Molt ben expressat, Núria, segur que a molts ens ha passat el mateix.

Ara, aquest món de mal pair, millor no menjar-se'l... si t'ho mires bé.

pons007 ha dit...

amb coberts de plàstic no faràs res. Els ganivets de plàstic no tallen!
- Eso no es un cuchillo. Esto es un cuchillo!
https://www.youtube.com/watch?v=fyMPJuppNBU

M. Roser ha dit...

Segur que si te'l menges directament amb les mans serà molt més gustós...I no t'oblidis d'amanir-lo amb l'oli d'oliva de la il·lusió que fa de més bon passar...
Petonets.

El Profà ha dit...

Jo també em volia menjar el món.
Però al final, ell se'm va cruspir a mi.

Núria Pujolàs ha dit...

Consell anotat...crec que haurà de grimpar una mica!...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...bona!...Un petó, Xexu!

Núria Pujolàs ha dit...

Uix...la copeta...tampoc hi comptava...ha,ha,ha...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Llegiré un conte breu, dels bons, dels teus, per desennuegar-me...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

"manca de talent i ego sobredimensionat" és un bon diagnòstic. Un petó, xiquet!

Núria Pujolàs ha dit...

Ho provaré, bonica! Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Veig que no sóc l'única!...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

ara que ho dius...potser sí! Gràcies per una lectura tan optimista! Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...per si de cas compraré sal de fruites..;-)...un petó, Carme!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha,ha,ha,ha...ben trobada!...Genial!...un petó plàstic!

Núria Pujolàs ha dit...

il·lusió és un bon condiment!...dels millors...Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Mira...ben bé com jo...un petó, Sebastià!

Glo.Bos.blog ha dit...

Menjar-se el món és feina feixuga, acabes tip i costa de pair!

cantireta ha dit...

Els tendrums i greixos, deixa'ls per als gats. Oblida les maneres fines, que la fam només ve quan tu no l'has cridada!!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...cada dia costa més de pair!Un petó, bonica i disculpa que darrerament no et visiti tan assíduament!

Núria Pujolàs ha dit...

Si no et sap greu els guardaré per al gos...Un petó, bonica!