dimarts, 31 de gener de 2012

Brau

Aquest és un somni de la meva infància. Espero que no hi hagi cap psicoanalista a la xarxa blogaire i si hi és, no cal que digui realment el que sap o el que pensa...ha,ha,ha...

L’experiment d’escriure els somnis tan sols pretén compartir experiències estrambòtiques que, en despertar, s’enduu el vent.

Devia tenir uns vuit anys (o potser menys) que una nit, després de tancar els ulls, vaig ser envestida per un toro. Sí, sí, un toro grossarro, grossarro!!! Segurament llavors encara em va semblar més gros del que era. L’endemà, quan em vaig llevar, vaig prendre una decisió: mai més dormiria bocaterrosa; així, si un toro m’envestia, el veuria i podria sortir corrents. No ho vaig dir a ningú, senzillament vaig fer-ho durant molt i molt de temps. Cada nit tenia el llum obert i dormia mirant el sostre, res de girar-me ni tombar-me, no fos cas! Algun dia, suposo que un dia qualsevol, vaig vèncer la por al toro. Per sort els infants d’ara ho tindran més fàcil amb la prohibició de les “corrides”. 

(Imatge de Toni Tugues treta del seu blog: http://sensemirar.blogspot.com/)

divendres, 27 de gener de 2012

Ciclamen


Planta que prefereix votar opcions no independentistes i continuar en el cicle de dir amén. 

dijous, 26 de gener de 2012

Cabina

Tinc un bebè preciós en braços. Somriu i desperta tanta tendresa! Però aquest sentiment queda ennuegat per la situació: sóc dins d’una cabina telefònica. Introdueixo una moneda, potser d’un euro, per la ranura. Clinc! Tuut, tuut, tuut! La cabina, com les d’abans, no funciona. El nen segueix mirant-me dolçament. Provo de recuperar la moneda i d’aquell foradet amagat rere una tapa prou incòmoda en surten: una moneda antiga de cinquanta pessetes, una altra moneda –aquesta més gran, d’uns 10 centímetres de diàmetre aproximadament-, dues fundes de raquetes de tennis –una prou dura i l’altre més flexible-. Aquí em perdo i no recordo com caram continua el somni. 

M’imagino algú – prou benèvol esclar!!!- que interpreta el meu somni:

―Miri, senyora, vostè el que necessita és un patrocini d’una companyia gran, molt gran, que guanyi molts i molts calés, com ara Telefònica, per dur a terme totes les seves parides mentals...

dimecres, 25 de gener de 2012

Fangar

Em volia enviar a pastar fang però era tan tremendament diplomàtic que no sabia per on començar. Com que el xiquet tenia cultura va dir-me, amb un to suau i moderat:

―Mira, saps què? Obre el diccionari, concretament a la primera pàgina de la lletra F, avança cinc planes i deixa’t portar.

I jo, més o menys decidida, vaig obrir un dels llibres que més m’estimo i després de passar per la porta de l’F vaig entrar, de pet, en un món de Fantasia. 

dimarts, 24 de gener de 2012

dilluns, 23 de gener de 2012

Cleca

Un jardí que es transforma en una piscina gegant. Homes i més homes que van entrant. Tots duen vestit i corbatí negre. Intento fer la feina d'animadora sociocultural tot i la seriositat dels seus rostres. He de dir que ho mig aconsegueixo amb una xerrada sobre un tema que ara ja no recordo però que en el somni sembla que interessa. I llavors rebo una cleca ben forta al clatell. Bufa! Quin mal! Tots els senyors que duen una camisa blanca, lluent, com a única peça que trenca la rectitud del color negre, el senyalen. És ell! És ell! Em giro i el veig. Duu una camisa de quadres verds i blaus. Em mira amb odi. Què li dec haver fet o dit que estigui tan empipat? No ho sé pas. Em sap greu però alhora em sento indignada per la bufa que m'acaba de fotre. Què s'ha cregut aquest!!!...M'hi apropo mentre li dic: Les coses no es poden arreglar pegant a la gent; vine que en parlarem. I just quan li dic això s'abaixa el teló del somni. Ja ho diuen que la comunicació no-violenta és eficaç però, a vegades, un xic més lenta. Haurem d'esperar a veure si sorgeix una oportunitat de resoldreu-ho en un altre somni. 

divendres, 20 de gener de 2012

Cànoves: conèixer per estimar

Demà dissabte a dos quarts d'onze del matí hi haurà una passejada pel poble de Cànoves. 

Sortirem des de la plaça de Sant Muç. 

És una de les activitats de la Festa Major de Sant Sebastià que organitza l'Associació Cultural El Suí. 

Es tracta de fer un recorregut per llocs d'interès històric i cultural. 

És una activitat tan senzilla com interessant. 

Hi esteu tots i totes convidades!!!....

dijous, 19 de gener de 2012

Frenada

M'estiro. Cada porus de la pell sent el contacte amb ell. Mmmm!! Quin gust!!! És un plaer privilegiat. L'abraço. Sento com la son s'apropa, de mica en mica. Els ulls ja fa estona que els he tancat. Però ara sí! Estic a punt d'adormir-me! Com si un hipnotitzador estigués assegut a la vora del llit sé que comptaré fins a tres i m'adormiré. I justament, quan començo a sentir la bella sensació de la son, just quan sé que estic a punt d'abandonar-me al meu somni, llavors, apareix una furgoneta que em surt per l'esquerre, és una Volkswagen antiga i de color bordeus, i he de frenar en sec si no vull fotre'm una castanya. Hiiii!!!!!!!!!!!!!!! L'he esquivada però crec que a canvi d'una forta cossa al meu home. 

dimarts, 17 de gener de 2012

T'han enganyat, Immaculada

Llibre publicat per Edicions La Campana l'any 1989. És el primer recull que llegeixo de l'Enric Larreula. Té un sentit de l'humor fresc (dels que no sovintegen en el nostre país). De totes maneres, crec que aquestes històries, en l'actualitat, serien políticament incorrectes per a la visió limitada dels homes i les dones. He de reconèixer que m'ho he passat bé llegint-lo i que no serà el darrer llibre que llegeixi de l'Enric Larreula. 

Us en deixo un breu fragment:

"D'acord, però jo sé que les coses precipitades no acostumen a sortir prou bé, i que per l'experiència que tinc en aquests afers sé que a les dones els encanta un individu que se les vulgui menjar vives, però que en principi sigui capaç de dissimular-ho una mica. Si no, tenen la sensació que només s'interessen per anar al gra. Naturalment que només és per això!, però cal seguir les regles del joc."

dilluns, 16 de gener de 2012

divendres, 13 de gener de 2012

Una oficina petita

Una oficina petita amb un ordinador. Cap mirall. Cap ambientador. Cap música de fons.

Una oficina amb tres prestatges. Cap línia telefònica. Cap agenda de contactes. Cap llum de neó.

Una oficina on fa tres dies han canviat els operaris de la neteja. Cap paret vermella. Cap llibre eròtic. Cap espelma.

Una oficina que té tres taules. Cap disfressa. Cap tanga. Cap incens.

Des de fa tres dies, sota una taula, a les vuit del vespre, s’hi acumulen tres calces. Cap catifa. Cap manilla. Cap preservatiu.

Cada dia les calces són de clientes diferents. Cap pom pom. Cap antifaç. Cap lligacames.

Avui, per això, només n’hi ha dues. Ha fallat la clienta que vol ser escriptora. No li sortien ni els gemecs ni els esgarips. Cap vocable. Cap síl·laba. Cap lletra. 

dijous, 12 de gener de 2012

Retallades als somnis

Potser influïda per una història de la Queta Ripoll de Matafaluga o potser perquè hi ha dies que el subconscient fa certa ferum vaig somiar els fets següents:

            “Espero en un passadís llarg que m’atengui el sastre. El conec d’haver-me’l trobat al poble però mai li havia encarregat re de re. M’han explicat ―potser alguna veïna? o potser ho he vist al Facebook?― que treballa sol des de fa uns deu anys, des que va enviudar. També he sentit que sempre ha estat un manetes, que tot el que sap ho ha après de la seva dona, ella sí que era una gran modista! 

         No recordo si hi he anat perquè em cosís la vora d’uns pantalons o perquè em prengués mides del vestit del casament. La qüestió és que, sense cap explicació, passo d’esperar al passadís a ser dins d’un lavabo espaiós, amb rajoles de tons rosats. Un d’aquells salts de temps i d’espai que només passen als somnis. No sé què caram hi faig aquí! No recordo que em fes mal de panxa o que m'oprimís la bufeta!

             La qüestió és que he passat del passadís estret decorat amb un moble ―ple de revistes de moda― i amb una font d’aigua ―que no es deturava de seguir i resseguir aquell circuit tancat― al quarto de bany. Sento, de fons, la veu del sastre; atén a una noia jove que li respon amb monosíl·labs austers.

Al bell mig de la quietud d’aquest immens lavabo ―que ben bé podria ser una pista de ball― el meu cul s’arrapa a la tassa del wàter. I just després d’un patatxaf―que m’estalviaré de detallar-vos―, es veu que l’escenògraf del somni ha fet un canvi d’escenari i de figurants. 

Davant meu desfilen, enraonant sense parar i ignorant la sentor de la meva presència, el meu ex-marit i la seva dona. Però què hi fan aquests aquí? Ara sí que m’han ben fotut! Que també hi ha retallades en els somnis? Que ja no es pot somiar el que vols o què? Amb aquesta crisi del dimoni no es pot ni cagar oníricament tranquil·la!

dimecres, 11 de gener de 2012

Recomanació

Avui un nou concepte de fotografia 
d'una fotògrafa excel·lent, l'Anna Mas

LA FOTÒGRAFA DE CAPÇALERA.


dimarts, 10 de gener de 2012

A cremallengua

Acabo de llegir el llibre A cremallengua d'en Joan-Lluís Lluís. Es tracta d'un recull d'articles d'opinió al voltant de la diversitat lingüística i de la riquesa que aquesta varietat suposa per al món. És tan entenedor com interessant. Us copio un fragment de l'article "Per què Àngel Guimerà no va tenir el Nobel". 

"I semblava tan evident que donar-li el premi Nobel de Literatura era un simple acte de justícia literària que els acadèmics van sentir-se obligats a justificar aquesta no-atribució. I la raó donada és: «No arriscar, ni que sigui involuntàriament, de ferir l'orgull del sentiment nacional castellà». (...) «Guimerà, doncs, va ser sacrificat a una suposada concòrdia. Els acadèmics no van apartar per sempre aquesta atribució, però pensaven que, primer, havien d'amansir l'opinió pública i el poder espanyol. I, per això, havien decidit que no podien atorgar el Nobel a Guimerà abans que sigui recompensat un altre escriptor que s'expressi en la llengua noble més antiga del seu país. Deixem de costat aquesta estrafolària concepció de llengua noble més antiga- ja que en rigor això hauria implicat que es guardonés primer un escriptor d'expressió basca- i que en realitat és evident que designa la llengua de l'Estat. Fixem-nos en aquest servilisme: un català només podia venir després d'un espanyol...»



dilluns, 9 de gener de 2012

Desaprendre a fumar

Vint-i-quatre anys...

...narrant el plaer de fumar...
...escrivint amb el fum de la tinta...
...tossint amb i sense exclamació...
...accentuant la falta de voluntat...
... emmascarant la pell, les parets i els pulmons...
...i ...subordinant l’addicció al lèxic de les excuses...

Provo de canviar tabac, paper i filtres per gramàtica complerta
però resulta que el tiquet ha caducat.

Inspiro, a fons, el nou vocabulari del demà.

dijous, 5 de gener de 2012

Anècdotes ferroviàries 2

Quan la meva amiga em va recomanar que mantingués la línia no vaig entendre que es referia a la del tren.

Que els Reis (em refereixo als dels camells i no pas als que gasten més de 8 milions d'euros anuals) us duguin un munt d'alegries i poquets malentesos!!!!

dimecres, 4 de gener de 2012

dimarts, 3 de gener de 2012

dilluns, 2 de gener de 2012

diumenge, 1 de gener de 2012

El quadern blau

"Tot el que és extrem és molt difícil de fer. Les parts intermèdies es fan amb més facilitat. El centre no comporta cap mena d'esforç. El centre és l'equilibri. Allà no hi ha disputes."

Petita antologia de Daniïl Kharms
(Edició i traducció de Miquel Cabal Guarro)