dimecres, 29 de febrer de 2012

Rot sec

Tots i totes teniu la imatge d'un personatge que està provant el micro abans de començar un espectacle, oi? Fa allò de comptar un, dos, tres o dir sí, sí (normalment són optimistes i positius i poques vegades diuen no, no) o va dient (en castellà perquè això s'acostuma a dir més en castellà) "probando, probando". Doncs si em permeteu estic en la mateixa situació però fent proves amb això d'escriure fent matemàtiques o sigui intentant apropar-me a l'art d'escriure poesia. I tot i que em sembla que si fos el tècnic de so ja m'haguessin o hagueren fotut al carrer, com que m'ho estic passant pipa seguiré fent proves. O sigui...aquesta prova no va pas adreçada a vosaltres que sou tots molt bona gent...sinó a aquelles persones que tenen l'orgull curull. 

Ja pots fer el rot
sec de l'arrogància
que Ell és addicte
al gust dels humils. 

dimarts, 28 de febrer de 2012

En cap cap cap

Encara sou a temps de col·laborar-hi i obtenir el llibre d'en Víctor Pàmies: 

En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap

dilluns, 27 de febrer de 2012

Viatges i flors

Avui recomanació literària d'un llibre que és la nineta dels meus ulls, Viatges i flors de la Mercè Rodoreda, que vaig fer fa temps per a la televisió comarcal VOTV a través de l'empresa audiovisual Crit Produccions. 

Des d'aquí dono les gràcies a en David Montilla que és qui l'ha trobat a la xarxa. Gràcies David!

divendres, 24 de febrer de 2012

Sóc


Avui un vídeo...o potser és un retrat...o potser un joc...o senzillament una beneiteria. 


dimecres, 22 de febrer de 2012

És tanca o no es tanca

Em deies bleda?
Alguns gosen negar-ho.
Doncs sí, què passa!
Demà anem al notari
que ens ho certifiqui. 

dimarts, 21 de febrer de 2012

Sonetí entre cassoles

Tot fent el sopar un intent de sonetí:

Tot fent la suma
l'arròs es cuba.
Pensant en tu
el bròquil put.

Em falta llard
el caldo bull
crec que faig tard
en aquell curs.

A cada baf
desitjo fort
que siguis gas.

El vers no puja
confio poc
en el llevat. 

dilluns, 20 de febrer de 2012

El simposi del pardal

És un simposi a l’engròs, dels que van de veres, d’aquells que organitzen una colla d’amics amb una bona llista de contactes. Una trobada d’especialistes que es guanyaran un bon sobresou i gastaran uns quants calerons en les dietes. No sé si a l’aturada de mig matí hi ha hagut croissants i cafè amb llet perquè el somni ha començat just després. Com a bon simposi hi ha un bon gruix de polítics i empresaris a primera fila. Més enrere, els que hem pagat la quota incrementada amb escreix per tots els que no han acoquinat ni cinc. No bado gens. M’agrada escoltar fins i tot quan el discurs està ple d’adverbis acabats en –ment i paraules amb excés de buidor. No hi he anat sola, estic al costat d’uns companys que també estan interessats en el temari de la jornada. A mitja conferència, a mig matí, ve volant un pardal que va més perdut que un independentista a l’Hospitalet de Llobregat. Llavors, sense rumiar-m’ho gens, sense recordar que sóc poc hàbil i més aviat sapastre, em dirigeixo cap el pardal, sense vacil·lar. I dit i fet! agafo el pardal amb seguretat, entre les mans i li dic: vola, pardal, vola!

Dedico aquest somni a la Carme (del r-bonic blog Col·lecció de moments) que l’altre dia invocava a en Freud...ha,ha,ha...Un petonàs, Carme!!!

divendres, 17 de febrer de 2012

Sonetira

Fa poc em van recomanar que tragués la ira, els mals pensaments, les males sensacions...que no era bo guardar-m'ho a dins perquè, d'alguna manera, m'asseca els ulls, el cos, l'ànima. Encara no he trobat la manera d'acabar-ho de resoldre però he decidit escriure-ho sempre que pugui. Així que...avui tingueu clar que no parlo de vosaltres...avui parlo d'algú que em fa empipar...a qui no li puc dir obertament que em fa emprenyar...i que, sovint, em fa bullir la sang o millor dit...sovint em fa més mal del que m'agradaria. 

Permeteu-me que li dediqui uns mots entre infantils i "mal xinats". 


Tothom sap de tu

que ens amenaces

fred com un iglú

i vius a tot hora

amb cara d’emú.



Ja saps que amb tu

no compartiria

mai ni un menú

en plena setmana

d’estar en dejú.


dijous, 16 de febrer de 2012

La pedra de paciència

És ben certa la dita dels savis: "Mai no s'ha de comptar amb aquell que coneix el plaer de les armes!". Una altra rialla, però aquesta vegada suau. "Les armes passen a ser-ho tot, per a vosaltres...Deus conèixer aquella història d'un campament militar on un oficial intenta demostrar als nous reclutes el valor d'una arma. Llavors pregunta a un soldat jove, Benam: "Ja saps el que tens sobre l'espatlla". Benam diu: "Sí, senyor, és el meu fusell!" L'oficial brama: "No, imbècil! És ta mare, ta germana, el teu honor!". Després passa a un altre soldat i li fa la mateixa pregunta. El soldat respon: "Sí, senyor! És la mare, la germana i l'honor de Benam!" La dona encara riu. "Aquesta història és del tot encertada. Els homes, quan teniu armes, us oblideu de la dona".

La pedra de paciènciaAtiq RahimiPremi Goncourt 2008Traducció d'Imma EstanyEditorial Empúries

dimecres, 15 de febrer de 2012

El xal

"Una mare és la font del coneixement, de la consciència, el fonament de l'ésser, com diuen els filòsofs."

El Xal 
Cynthia Ozick
Traducció de Dolors Udina
Editorial Viena

dimarts, 14 de febrer de 2012

Tots som pops

Sóc en una habitació acompanyada d’un ésser estimat (i vull aclarir que no és el meu home) i un conegut que curiosament és regidor d’un ajuntament proper. Ja em direu què hi fot una plebea com jo somiant amb un servidor públic! Però ja se sap: els somnis, somnis són.

Així que obro, amb total naturalitat i tranquil·litat, la porta de l’armari de l’habitació. Crec que no és pas la meva habitació tot i que és prou familiar i coneguda. Els meus acompanyants són més aviat éssers observadors, sense iniciativa, que segueixen amb la mirada els meus moviments. Jo, ben decidida, estiro el pom de la porta i, com ja us he dit, obro l’armari de bat a bat. És llavors quan de dalt de tot cau una galleda de metall curulla d’un líquid espès, de color marró fosc. I de dins en surten una munió incomptable de pops. Un s’aferra al meu braç esquerre. La resta de cefalòpodes es belluguen per terra, damunt de la vànova del llit de matrimoni que - vés a saber perquè!- és tota estirada damunt del parquet.

I això no és tot! Quan encara estic lluitant per desfer-me, tan amablement com puc, de les ventoses llefiscoses del pop que tinc enganxat al braç, comencen a saltar, des del fons de l’armari, un munt de granotes verdes, moltes granotes verdes, petites, que van amunt i avall sense aturador i que no pesen res, lleugeres com globus de Festa Major. I és aquí quan tot es torna borrós. No puc dir-vos què feien el regidor i el meu ésser estimat perquè el somni jau en l’esfera més difuminada del meu “intel·lecte”, talment com si la seva presència fos una boirina subtil, tan lleugera com les granotes.

Només puc dir-vos en clau d’avís: Atenció! vigileu quan obriu l’armari no fos cas que acabéssiu dormint en un aquari!!!




(Aquesta imatge, per a mi consolatòria, és del blog

dijous, 9 de febrer de 2012

dimecres, 8 de febrer de 2012

Colofònia


Resina per fer xiclet que hom menja seguint el so de la colònia.

(paraula que vaig descobrir gràcies al bloc quaderndemots.blogspot.com/
Si sou lectors i encara no coneixeu aquest bloc us convido a fer-hi una ullada ja que trobareu ressenyes magnífiques. Gràcies Quadern de Mots!)

dimarts, 7 de febrer de 2012

Gripau

Sabeu què li diu el gripau, amb posat seriós, a la princesa 
que fa dies que el ronda a prop però amb indiferència?

Amb les barres col·lapsades
i la sotabarba flàccida
el cor em fa de cubell.
Concebo el gris intens
del dins cansat d'esperar. 

dilluns, 6 de febrer de 2012

divendres, 3 de febrer de 2012

Espinyar

Paraula dura i trencadora que no té res a veure amb el franquista Blas Piñar.

(M'estalviaré d'acompanyar el mot amb imatges que podrien ferir la vostra sensibilitat). 

dijous, 2 de febrer de 2012

Busques feina?

Si voleu llegir l'article d'opinió d'aquest mes al diari digital VallesOriental.com podeu anar a:


http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3017/busques/feina

Timidesa de nit

Sempre ha estat tímida quan es fa fosc. Però avui pot ser el moment de vèncer la por a mostrar el seu cos, la seva nuesa. Sí, sí! Ho té tot pensat. A les onze en punt, que és l’hora que s’alliten, es tanca al lavabo. Es despulla. Es pinta com si el llapis negre dels ulls fos un principi de carícia. Es perfuma els canells amb aquell aroma dolç que fa temps que no es posa. Treu la roba que tenia preparada i amagada en el darrer calaix. Es posa els sostenidors negres, transparents. Es mira les cames, s’hi passa els dits lentament per corroborar que la pell encara és sedosa. Es vesteix amb aquella peça de roba de tul, translúcida, que deixa entreveure les formes arrodonides i generoses del seu cos. Ja està llesta però ha decidit que farà l’striptease amb les parpelles closes, com si fos una nena i en tancar els ulls tingués la sensació que no la veu ningú. Prem el botó del comandament que activa aquella música suggestiva dins l’habitació. Obre la porta. Es mou lentament seguint el compàs del saxo. Es deixa anar la goma que li subjectava els cabells. S’acaricia els pits. Amb els dits ressegueix els seus llavis. De mica en mica, es treu la camisa de dormir que insinua la desvergonyida roba interior. Amb les mans es frega tot el cos, amb calma, de forma suau, amb la intenció que aquell joc eròtic sigui etern. Es pessiga els mugrons. Se sent humida. Està quasi nua davant d’ell. Amb els palmells de les mans es fa un lleu massatge als malucs. I al final de la cançó es va traient, tot movent la cintura lleugerament, el petit i minúscul tanga que duu. Quan està esperant el so del xiulet del seu marit, aquell so d’emoció primària que desitja amb embranzida, sense aturador; quan sap que, per fi, ho ha aconseguit; quan està a punt d’obrir els ulls i es disposa a jugar damunt el cos del seu marit; llavors, precisament llavors, sent la remor forta i contundent dels seus roncs.