dijous, 29 de març de 2012

Hotel de polsim blau

Sóc a la terrassa de l’habitació de l’hotel. Em sento com una marquesa. Bé, és un dir perquè mai he parlat de sentiments amb una marquesa. Però estic ben tranquil·la i ben acompanyada. Crec que és una butaca prou ampla i còmode. De vímet, potser. I és al bell mig d’aquesta sensació que veig que el cel s’omple d’unes bestioles que volen. Són de la mida d’un puny. N’hi ha vàries. Unes deu o dotze. Semblen quads. No, no. Són camions d’aquells tan llargs i espectaculars de les pel·lícules americanes o de l’AP-7. Entren a la terrassa i es dirigeixen a l’habitació. D’allà passen cap el passadís. Encara no entenc com s’ho han manegat però suposo que la porta era oberta. Els segueixo. Normalment sóc poruga però ara vés a saber perquè els acabo perseguint. Allà, a la galeria o passadís (o digueu-li com vulgueu) es desintegren en un polsim blau. Em desperto esverada. Potser el polsim duia alguna substància sospitosa. 

dimecres, 28 de març de 2012

Bloc La Bona Confitura

En Jordi Masó, escriptor d'"Els reptes de Vladimir" i "Catàleg de Monstres", ha publicat un microrelat meu al seu bloc La Bona Confitura. Com que és un relat una mica antic potser alguns de vosaltres encara no l'haureu llegit. És un dels meus preferits. Aprofito aquesta entrada per agrair a en Jordi aquest gest. Un petó, Jordi!

dimarts, 27 de març de 2012

dilluns, 26 de març de 2012

Circumferència


En aquest cas ens hem intercanviat els papers: 
la "desfingició" és de la meva filla Lola i l'intent de dibuix és meu. 

diumenge, 25 de març de 2012

No hi ha llengües petites

"La rotunda frase de Shakespeare «una casa de poble i un nom» posa de manifest un determinat caràcter. No hi ha «llengües petites». Cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d’allò ja viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur, una potencialitat per demà. La mort d’una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l’home. No hi ha res que amenaci Europa més radicalment ―«a les arrels»― que la detergent i exponencial marea de l’angloamericà, i dels valors uniformes i imatge mundial que aquest devorador esperanto comporta. L’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als grans locals de menjar ràpid de Vladivostok. Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que «Déu està en el detall»."

Fragment del llibre "La idea d'Europa" que podreu veure a Teatre de Ponent (Granollers) els dies 30 i 31 de març a les 21h i l'1 d'abril a les 19h. Algú s'hi apunta?


divendres, 23 de març de 2012

dijous, 22 de març de 2012

Estalonar


Si m’estalones
amb peus plens de nuesa
el cargol guilla.


(Imatge treta de http://blocs.xtec.cat/elscargolsdelmorera/)

dimecres, 21 de març de 2012

dimarts, 20 de març de 2012

La idea d'Europa

La setmana vinent... literatura i teatre..."La idea d'Europa" una peça teatral interpretada per l'Òscar Intente (actor que podeu haver vist a les sèries televisives La Riera o Ventdelplà però que independentment d'això m'han dit, fonts fidedignes, que és un actoràs) i acompanyada pel músic Ferran Martínez. Podeu veure-la el divendres 30 i  dissabte 31 de març (21h) o diumenge 1 d'abril (19h) a Teatre de Ponent (Granollers). Podeu veure'n un fragment a: http://www.youtube.com/watch?v=jeIRb9xs7Ks

Si voleu endinsar-vos en el llibre de George Steiner que inspira aquesta obra de teatre podeu trobar fragments com ara:

"La grandesa de l'homo sapiens consisteix exactament en això: l'assoliment de la saviesa, la recerca del coneixement desinteressat, la creació de bellesa. Fer diners i saturar les nostres vides de béns materials cada cop més superflus és una passió vàcua i d'allò més vulgar. Pot ser que d'alguna manera encara molt difícil d'imaginar Europa arribi a generar una revolució contraindustrial, com va generar la revolució industrial mateixa. Certs ideals d'oci, d'intimitat, d'individualisme anàrquic, ideals gairebé ofegats pel consum ostentós i la uniformitat dels models nord-americà i asiaticoamericà, poden tenir la seva funció natural en un context europeu, encara que aquest context impliqui una certa limitació de béns materials. Els qui van conèixer l'Europa de l'Est durant les dècades de grisor, o la Gran Bretanya en el període d'austeritat, saben quines solidaritats i creativitats humanes es poden derivar d'una pobresa relativa. No és pas la censura política el que mata: són el despotisme de la comercialització a gran escala i les recompenses de la fama mercantilitzada."

La idea d'Europa
George Steiner
Traducció de Víctor Compta

dilluns, 19 de març de 2012

El petit tigre rugidor





Heu llegit atentament el paràgraf anterior?..."El petit tigre rugidor" és un llibre escrit i il·lustrat per Reiner Zimnik l'any 1960. Un conte dirigit a infants a partir de 10 anys o potser un xic menys. Una història sobre la por, l'amistat i uns quants valors més.  Publicat per la curosa i elegant Editorial Viena i traduït per la Teresa Guilleumes i Morell.

divendres, 16 de març de 2012

Ara que no em sents




Tu dibuixes i jo pinto
nina del meu cor
si sabessis com t'estimo
i em prem fort l'amor. 

dijous, 15 de març de 2012

Polls



El pitjor de tot plegat
és enganxar in fraganti
milers de polls al teu cap
retransmetent en directe
el conflicte avinagrat.





dimecres, 14 de març de 2012

Tobogan

És un somni enrevessat, complex, amb personatges d’entorns barrejats: parents, amics, coneguts i saludats. Tots en un conjunt d’edificis rar, que no he vist mai. Hi ha un cinema on una amiga em renya perquè faig soroll. Però no menjo pas crispetes! No sé com faig fressa però la dec fer perquè sinó no em diria res. O potser sí. Ja se sap: en els somnis tot s’hi val.

Em sento perduda. Però no en dec estar pas tant, de perduda, perquè fins i tot somiant provo de fer la meva dosi de cultura. Això és vici pur. I ara sí que em perdo en uns passadissos llargs i sense cap sentit ni ordre. Al final sembla que me’n surto, fujo, no sé de què, però fujo. Al principi sento malestar, una angoixa plúmbia, però pujo damunt d’aquell tobogan i em tranquil·litzo. La velocitat augmenta però el perill sembla que no. Entre els edificis hi ha tobogans que els connecten. Centenars de quilòmetres de tobogans plens de gent, menjar, safates plenes de copes i més menjar i les meves cames entremig de tot plegat.

I si sóc aquí, escrivint aquesta entrada, és perquè al final tot era més segur del que semblava inicialment. Em miro les cames i no hi duc pas cap esgarrapada. Si ens creuem en algun somni de tobogans saludeu-me que una servidora, amb tanta velocitat, no sé si us veurà pas. 

dimarts, 13 de març de 2012

Aquesta setmana...

Aquesta setmana us recomano una obra de teatre en gallec, ÚLTIMO COWBOY, de la companyia Teatro do Noroeste a Teatre de Ponent (Granollers)  així com la presentació del recull de poemes "Còctel de l'avi" de l'escriptor Joan Sala i Vila al Restaurant Can Garriga (Cànoves) el divendres a les 19:30h. 


I un poema del "Còctel de l'avi":

Son enamoradissa

Les agulles dels pins
cusen estrelles en cobrellits blaus.
Dorm
la musa del bosc besant les arrels d'un pi. 

dilluns, 12 de març de 2012

Poesia filosòfica

Si només sé
que no sé res
com és que sé
que sóc aquí
i tu ets tu
i jo sóc jo
i ell que's ell
se'n fot dels dos.

divendres, 9 de març de 2012

dijous, 8 de març de 2012

El circ

Ens agafem les mans, amb dolcesa, amb confiança. És estrany que estiguem allà perquè no acostumem a anar al circ. Però hi som, ens ve de gust i ens sentim còmodes. Davant tenim aquella pista rodona, amb cortines vermelles; és un circ clàssic, dels d’abans. No es nota cap olor; no deuen dur animals. L’estètica és tova, com de pel·lícula d’animació amb plastilina. Però tu i jo som reals. La resta és un paisatge de somni, amb colors tan vius que provoquen alegria. Llavors el veiem, és un parell de seients a l’esquerra, o potser és just al nostre costat, tocant-nos les cames per la proximitat dels seients. No ho sabria dir del cert però és allà. Dur un artefacte a l’orella dreta; es tracta d’un tub que, li envolta l’orella i després va cap a la boca. Comença a bufar lleument, sense esforç. Bufa suau, ben bé com bufa la vida en algunes ocasions, no gaires. Mirem a la pista i veiem que hi ha una nena, amb un vestit blau, un cinturó blanc amb un gran llaç davant. Duu els cabells llargs però recollits amb una diadema. És preciosa i somriu. Sembla feliç. I somriu mentre aquell home del tub a l’orella l’infla i desinfla a distància, sense que això sembli que li dolgui, com si fos qui li dóna vida i qui li treu.

Avui és el Dia Internacional de les Dones. Si veieu cap personatge com el del públic del circ que infla i desinfla la vida d’una nena, una noia o una dona és molt probable que aquesta no acabi d’esbossar un somriure gaire clar. Prou als manipuladors d’ànimes, de cossos, de vides, siguin de dones o d’homes!

dimecres, 7 de març de 2012

Dadaista?

Agafo mots que hem escrit diverses persones en papers. Són paraules que no tenen cap relació. Ens les intercanviem i cadascú posa preposicions, articles i altres enllaços; fins i tot algun verb per afegir-li un xic d'acció. I en surt l'estrofa següent:

Camina amb les mans de la sort
que si perdessis el temps de l'humor
amb la lletra femenina del pop
t'atraparia a la pota del llit. 

dimarts, 6 de març de 2012

Matèria viva

Avui recomanació cultural de literatura i teatre: MATÈRIA VIVA (Granollers)

Aquest dijous, 8 de març de 2012, Dia Internacional de les Dones a les 19h a la biblioteca Can Pedrals (Granollers) trobada literària entre l'escriptora de Matèria viva, Teresa Franquesa, l'actriu que la representa, Marialba Esquius i el director de l'obra de teatre, Nicolas Hermansen.

Aquest és un llibre vivencial, ple d'instants emotius que està escrit durant el tractament d'un càncer que va patir l'escriptora. És un llibre ple de vida i alhora ple de dol, de dolor, de pèrdues. Podem trobar-hi expressions tan belles com la següent:


"Per conèixer cal viure. Sense fal·lera, tranquil·lament, fins a arribar a capir la dolcesa de la barca lliscant sobre la badia, fins que aquesta imatge no em produeixi esgarrifances de fugacitat, fins a sentir-me posseïdora d'aquesta tremolor d'aigua transparent, de cada còdol, de cada mata."






I per acabar-ho d'arrodonir el cap de setmana del 9, 10 i 11 podreu veure l'obra representada a Teatre de Ponent. Un combinat molt complert i interessant.

dilluns, 5 de març de 2012

I que sigueu felices!

Si teniu una estona i us ve de gust, us agrairia que féssiu una llegida a l'article d'opinió que he publicat al diari digital comarcal VallèsOriental.comI que sigueu felices!

divendres, 2 de març de 2012

Poesia i xeflis


Un cop finalitzada la presentació del recull de poemes us podeu quedar a sopar al Restaurant Can Garriga ja que en Raúl i en Jordi fan un menú de tapes exquisit per només 9 euros.  Un combinat perfecte: poesia i xeflis!


dijous, 1 de març de 2012

Bòfega

Butllofa que podria haver estat bodega si no fos per una F que circulava borratxa per allà. 


Imatge de la bodega modernista de Can Vendrell