dimecres, 30 de maig de 2012

Proposta: matinal d'escriptura

La Teresa i la Núria et convidem a participar en una MATINAL D'ESCRIPTURA. Li diríem taller però és que no et volem ensenyar res. Només donar-te l’entrada a una gronxador especial:

L'ESCRIPTURA EN UN ENTORN DE NATURA.



Partim de la idea que “TOTES LES VIDES SÓN INTERESSANTS I ÚNIQUES” llavors perquè no comencem a escriure-les?

T’animes a fer quatre línies sobre la teva infància, els teus primers moments a la vida, el passeig dins la panxa de la teva mare, els contes que et van influir o les mirades i carícies que et van ensenyar a ser qui ets?

Aquest és un primer taller que podria tenir continuïtat amb altres 
que explorin etapes més adultes o adolescents de la nostra vida.

De moment et plantegem trobar-nos:

el DIUMENGE 17 DE JUNY a les 10h a BREDA
(quan t'hi apuntis et donarem les indicacions per arribar-hi).

L'HORARI serà de 10 a 14h aproximadament.

Heu de portar bolígraf o llapis, llibreta i, si voleu, una caixa amb records vostres (fotografies, música, roba,...).

Grup màxim de 12 persones.

El preu és de 15 eurons.

Si voleu dinar us podeu quedar a dinar a l’aire lliure amb les vostres carmanyoles i fer-la petar tots junts o dirigir-vos a alguns dels restaurant de Breda com Ca l’Avi o Can Mariano.

Per apuntar-vos m'heu d’escriure, abans del dia 12 de juny, un correu electrònic a: nuriapujolas@gmail.com.


Ens ho passarem TETA!

dimarts, 29 de maig de 2012

Fins i tot somiant em fot que m’entabanin

He somiat que m’encarregaven organitzar la marató contra la pobresa. D’entrada m’han tremolat les cames. He de mobilitzar la solidaritat de tot un país, de tot un poble, quan resulta que molts dies no sé ni què farem per sopar. De seguida vaig a Sant Google i veig que a les maratons dels darrers dos anys s’han recaptat entre vuit i nou milions d’euros. En el meu somni hi ha bona connexió a Internet, cosa que agraeixo enormement per cercar com sortir-me’n, de tot plegat.

Pregunto a tort i a dret com es gestiona (verb que sempre queda polit) una activitat de tanta repercussió mediàtica. Com ho puc fer per engrescar a tot el territori si la pobresa arriba a tots els racons? Com els puc demanar diners si la majoria hem entrat al món del circ fent equilibris per arribar a finals de mes? No em veig en cor. No puc fer sentir culpables, o millor dit, responsables a aquells que estan (o estem) al límit, aquells que cada dia estiren (o estirem) més i més de la xarxa de familiars i amics per no caure en l’exclusió social del no-demà.

Ni tiraré la tovallola ni passaré per l’adreçador. Enguany serà una marató diferent. La gent hi participarà però no pas econòmicament. S’ha acabat pidolar davant del 50% d’atur juvenil. Com puc mendicar a les famílies si resulta que un de cada quatre infants a Catalunya és al llindar de la pobresa? No. No puc. Em cauria la cara de vergonya de demanar a qui va prou just.

Tothom podrà participar-hi enviant abraçades, petons, versos o cançons però res de recaptar diners. Amb un parell o tres d’operacions en tindrem prou per aconseguir el mateix import, els dic als qui m’han encarregat aquesta feina.

Mireu, d’entrada hauríem de contractar algun lladre dels bons, dels del món de l’art, per tal que arrambin la tiara que diu que el rei de les Espanyes ha regalat a la seva dona per valor de set milions d’euros per fer-se perdonar les infidelitats. Després parlarem amb la junta directiva (o com carai es digui) que ha gestionat Bankia i els direm que som bons amics d’un senyor que es diu Rato i que ens ha dit que donarà a la marató tots els calés que ha de cobrar d’indemnització: ja tenim un milió dos cents mil euros més. Per tant, ja en tenim vuit milions dos-cents mil. Ara només ens falta tocar la barbeta a aquell que l’ha substituït que es veu que té un sou de prejubilat de tres milionets l’any i demanar-li que doni allò que no necessita per viure dignament.

En el somni tot sembla factible. Amb tres trucades ens hem estalviat el sentit de culpabilitat de tot un poble. La pobresa té responsables i, per tant, no cal que tots paguem els plats trencats, només cal demanar-los que siguin justos, solidaris i bones persones. En la darrera fase del son veig en Xirinacs, el nostre Gandhi català, el qui ens ensenyà que lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts, que em cluca l’ullet i es pixa de riure veient-me amb la disfressa xarona de Robin Hood.

dilluns, 28 de maig de 2012

100 aniversari Tísner

Avui, 28 de maig de 2012, és el cent aniversari del naixement d'Avel·lí Artís- Gener, Tísner, i per recordar-lo comparteixo un fragment de "Paraules d'Opoton el vell".

"I atès que cap d'elles no era home, o que no hi havia cap home entre elles, vam pensar que potser hauríem arribat al país de les amazones, on les dones fan la llei i la guerra i solament veuen mascle una vegada l'any, quan els ve el zel, i fan el que natura demana, ço és, s'aparellen i durant. I després maten els homes o els foragiten quan ja s'han rebolcat de dos en dos, car ja no en volen saber res més i si nou llunes més tard neix un noi el maten i si neix una noia la guarden i els homes que hi van a d'això són d'una altra tribu i solament hi van una vegada l'any a fer el seu fet car amb una sola vegada n'hi ha prou si és ben feta i les altres ja són vici, divertit però, que. La terra de les amazones és país estrany i molta gent en parla però mai no et diuen cap on cau i tu penses com poden explicar els homes que hi han estat si els maten després de la rebolcada, quedi posat com a pregunta."

I en el mateix llibre també hi podem trobar la frase següent:

"...per experiència sé com és de tossuda la Raça Castella i com mai no deixa anar de grat allò que ha arrabassat."

Visca en Tísner i visca el sentit de l'humor!

divendres, 25 de maig de 2012

Coloms cabrons

Som en una casa desconeguda. En marxem mentre seguim el vol, baix i lent, d’unes gallines blanques. Què passa?, preguntem als veïns. Algú ha robat els testos de totes les cases. Ens afegim al rebombori mentre les gallines es transformen en coloms. Coloms que condueixen el cotxe amb el qual ens estimbem. Coloms que tenen cara i cos d’humans però que són, sens dubte, coloms. Sortim il·leses de tot plegat. Algú m’abraça amb cara severa i la seva mirada em diu:

Mira que ho has fet malament fins ara, noia, però jo seguiré al teu costat.

I he de donar gràcies al fet que fa dies que no escolto el CD d’en Pau Riba amb la cançó que diu: “El colom de la pau s’ha cagat...”

dimecres, 23 de maig de 2012

Deixa'm



"Quan un dolor és desconegut deixem de tenir força per suportar-lo, perquè ignorem com és d'intens: només veiem la lluita, i tenim l'esperança que més endavant tornarà a començar una vida més plena. Quan sabem com és, però, voldríem aixecar les mans per implorar misericòrdia i dir amb estupor i fatiga: «Prou!». Veiem anticipadament tots els estadis dolorosos pels quals haurem de passar, i sabem que després hi ha el no-res."






Deixa'm 
Marcelle Sauvageot
Traducció de Xavier Pàmies

dilluns, 21 de maig de 2012

Diari d'hivern

"Els incomptables destrets en què t'has trobat al llarg de la vida, els moments desesperats en què has sentit una necessitat urgent i irresistible de buidar la bufeta sense que hi hagi cap lavabo a prop, les vegades en què t'has trobat en un embús de trànsit, per exemple, o assegut en un metro aturat entre dues estacions, i el pur martiri d'obligar-te a aguantar-te. Aquest és el dilema universal del qual no parla mai ningú, però tothom s'hi ha trobat un dia o altre, tothom ho ha passat, i si bé no hi ha cap exemple de patiment humà més còmic que el de la bufeta a punt d'explotar, t'estimes més no riure d'aquests incidents fins que no has aconseguit orinar ―ja que, ¿quina persona que tingui més de tres anys pot voler pixar-se a sobre en públic? Aquest és el motiu pel qual no oblidaràs mai aquestes paraules, que van ser les últimes paraules que va dir a un dels teus amics el seu pare moribund: «Recorda-ho, Charlie», va dir, «no deixis passar mai una oportunitat de pixar». I així la saviesa secular passa d'una generació a la següent. 

Diari d'hivern
Paul Auster
Traducció d'Albert Nolla

divendres, 18 de maig de 2012

Globus que pesen

Érem en una trobada sociocultural en una gran ciutat: potser una fira o una mostra. Al principi semblava una localitat catalana però a mesura que el somni avançava l’accent també variava. Hi havia nens inflant els globus que regalaven als estands. Molts globus, molts infants. Els globus s’enlairaven, lliures, vermells, aliens al futur pes de les seves panxes. I quan les rialles s’inflaven de vermuts i gins tònics, els globus, que ara eren cent vegades més grans, i no se sap com havien guanyat molta i molta densitat, aterraven sense cap tria de lloc, al bell mig del mar, dalt dels terrats, damunt les bicicletes. Aixafaven, aplanaven, malmetien. Marfonien els espectadors que, esperançats, esperaven que hi hagués demà.

 
Somni pocs dies després que a les notícies parlessin de la commemoració del 75 aniversari de l’explosió del dirigible Hindenburg. 

dijous, 17 de maig de 2012

Dins d'una campana de vidre

Normalment no escric diverses frases d'un mateix llibre, com a molt poso la cita i el vocabulari...però permeteu-me que faci una excepció amb "Dins d'una campana de vidre" i us deixi un altre fragment tan màgic, musical i oníric com el següent:

" Em vaig enfonsar en un laberint de silenci. Tenia els peus coberts de pèl, la mà de cuir, les cames embolicades per un cotó plegat en acordió, lligades amb fuets de seda. Duia una pell de ren al pit. No tenia veu. Sabia que, com el ren, encara que en aquell moment em clavessin el ganivet ni tan sols sospiraria."

Dins d'una campana de vidre
Anaïs Nin
Traducció de Ferran Ràfols Gesa

dimarts, 15 de maig de 2012

Poefesta-recital-tumult!

Divendres 18 de maig a dos quarts de vuit del vespre.

A  Le Jardin. Café Poétique Bar à vers
C/ Bordeus, 31, Barcelona, 08029


Hi intervindran, si fa no fa, i si molt convé simultàniament:

Luz Alonso, Annie Bats, Dante Bertini, Javier Caballero, Lluís Calvo, David Caño, Roc Casagran, Misael Alerm, Meritxell Cucurella-Jorba, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor, Carles Lapuente, Miquel Àngel Marín, Ona Mestres, Gemma Peres, Rosa Pujol, Begonya Ricart, Ester Xargay, David Ymbernon, Núria Pujolàs i etcètera.

I també, presentació de la revista  
I N C O N F O R M I S T E S  núm.19 a càrrec de:

Ariadna Arrufat Fargas, Carles Morell Alsina, 
Paula Alba Rodríguez Fajardo i Sara Castillo.

divendres, 11 de maig de 2012

Necessito una femella

Va entrar decidit i 
va etzibar-li,
mirant-li als ulls,
clarament, 
sense avergonyir-se.

Necessito una femella.

Aquella frase 
tan rotunda 
em va resituar: 
era en una ferreteria. 

dijous, 10 de maig de 2012

Recordatori

Us recordo que el dia 17 de maig a les 19h presentarem el llibre "El llac de les ànimes" de l'escriptor Vicenç Ambrós a la llibreria La Gralla (de Granollers) on espero que també hi hagi alguna sorpresa preparada. 

I qui vulgui allargar la festa us proposo continuar-la a la inauguració de l'exposició APARAULART impressions digitals. Un XouART que es farà a les 20:45h al Bar Restaurant Milk Cafè (C. Girona, 4-Granollers). Un petit “tribut - homenatge” a tots els artistes i persones vinculades al món de l’Art de Granollers. Estaran representats per una persona amiga o vinculada a la ciutat en cada modalitat de l’art escollit en 10 quadres i uns audiovisuals. Hi haurà en directe diferents propostes artístiques que duran a terme els representats en els quadres així com d’altres que us hi vulgueu afegir. L'acte durarà aproximadament una hora. Inclourem a l'acte una passada d’imatges d’en GORDINI, en PACO MERINO i el grup de música KANAVIS.



dimecres, 9 de maig de 2012

Apadrino BURSADA

Gràcies a en Víctor Pàmies m'he assabentat que avui apadrinem paraules en l'acte homenatge de la catosfera a l'Any de la Paraula Viva que commemora el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Apadrino BURSADA ja que l'he apresa tot llegint Pere Calders (de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement).

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans:

Bursada:f. [LC] Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada.  [LC] de bursada loc. adv. aD’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar.  [LC] de bursada loc. adj. bSense perseverança. Són gent de bursada.

dimarts, 8 de maig de 2012

dilluns, 7 de maig de 2012

Anaïs Nin



"Els seus ulls buscaven el que estava trencat, gastat, pansit, fragmentat. Els objectes complets l'entristien. Què se'n podia fer, d'un objecte sencer? Posar-lo en un museu. No tocar-lo. I en canvi, un paper estripat, un cordó de sabata sense el seu doble o una tassa sense platet eren commovedors. Els podies transformar, els podies convertir en una altra cosa. Un tros retorçat de canonada. Meravellós, aquest cistell sense nansa. Meravellosa, aquesta ampolla sense tap. Meravellosa, aquesta capsa sense clau. Meravellós, el mig vestit, el llaç sense barret, el vano on falta una ploma. Meravellós, aquest suport de càmera sense càmera, aquesta roda solitària de bicicleta, el mig disc fonogràfic. Fragments, mons incomplets, parracs, detritus, els finals dels objectes i el principi de les transmutacions."


Dins d'una campana de vidre 

Anaïs Nin

divendres, 4 de maig de 2012

Un hort anàrquic

Comparteixo aquest text que ha estat premiat al 22è Premi literari Sant Jordi convocat per la Biblioteca de Les Franqueses del Vallès i aprofito aquest aparador per demanar disculpes pel fet de no haver pogut ser-hi a l'hora del repartiment. 

Un hort anàrquic

Com que cada vegada hi ha més persones que conreen horts ecològics crec que és el moment. Potser el meu grau de maduresa encara no està prou avançat per dedicar les hores i hores que un repte així precisa. Com que recentment he llegit la magnífica novel·la de Joan Sales, “Incerta glòria”, he pensat que, en comptes de fer un hort ecològic, faré un hort anàrquic. Només li donaré menjar i beure perquè bé que bevien i menjaven, oi, els anarquistes? Confiaré en una anarquia natural, llibertat total, sense estat.
Agafo el càvec i faig rengleres. Ja sé que això de les fileres potser no és prou anàrquic però ho faig pel seu bé, perquè quan regui l’aigua pugui arribar a tothom i ningú es pugui queixar de repartiments desiguals. Començo a notar el que en Joan Sales en diu el perfum aspre com d’aixella de pagesa jove. Planto el planter. Uns quants enciams, dos o tres mates d’api, uns porros, unes cols i uns pebrots perquè no se’m pugui acusar que em falten pebrots.
I un dia i un altre rego, observo, fins i tot els parlo. Els parlo amb brevetat (ja que el temps no m’és sobrer); sense proclames ni proselitisme; amb el que podrien ser manyagues verbals. Tan sols els desitjo que siguin plantes prolífiques però sense obligar-les, per tal que se sentin lliures, que facin el que vulguin. Que ningú es pensi que una servidora és qui duu el pòndol de l’hort! No, no! L’hort va sol.
Algunes herbes agosarades voltegen els enciams però ells, tossuts, segueixen creixent, ufanosos, cap a munt, amb fermesa i tendror. Els observo en silenci i m’alegra veure’ls tan cofois ignorant la catifa de trèvols que van envoltant-los pertot arreu. No hi intervinc. Només els dono el que és bàsic: aigua i esperança. Una esperança subtil i camuflada com un enganyapastors damunt l’arena.
I un dia i un altre rego i miro. Rego i contemplo fins que em trobo amb la ingrata sorpresa. Algun carallot -digueu-li ocell- s’ha menjat les fulles dels enciams que han quedat més foradats que les parets d’alguns edificis durant la Guerra Civil. Buf! Com he de reaccionar ara? No puc pas empipar-me amb la natura i els seus tan naturals efectes col·laterals.
Consulto si hi ha remei a alguns pagesos dels encontorns. Els més grans em diuen que hi posi una xarxa que cobreixi tot l’hort. Ja hi som, la primera resposta passa per coartar-los la llibertat, per posar una xarxa que els tapi la vista, el sol, que els oprimeixi. No puc pas tenir un hort anàrquic seguint aquests principis.
Hauré d’anar a cercar alguna proposta que pugui ser un xic més imaginativa. La veïna em diu que hi posi un espantaocells. No m’he atrevit a dir-li que és un hort anàrquic i, per tant, no puc pas posar-hi la policia al primer conflicte que sorgeix. Li segueixo la beta i continuo preguntant fins que em trobo amb aquell músic que conec des de la festa major de l’any passat. Com és que encara no se m’havia acudit? Em recomana que posi CD’s penjats als arbres que tinc al voltant de l’hort. Es veu que amb el moviment i el reflex del sol en els CD’s els ocells s’espanten i passen de llarg. Té raó; ja fa temps que havia vist aquests estris penjats de les branques dels arbres i encara no havia deduït quina era la seva funció. L’endemà faig neteja del despatx i penjo uns quants Cd’s.
Passa un dia i un altre. Rego i observo. Sembla que al final aquest remei ha funcionat. He hagut de substituir els enciams inicials morts a les trinxeres per uns altres que estaran, també, a primera línia, esquivant els atacs aeris gràcies a l’ajut d’aquests estris moderns.
Justament ara, quan em semblava ser cada dia més a prop del triomf de l’anarquia, se m’acut canviar els horaris de visita a l’hort. Hi vaig de bon matí, quan el sol encara no s’ha cansat. Davant meu trobo aquell espectacle dantesc. Hi ha un ocell dalt de la tanca. Duu una espècie de necesser minúscul d’on treu: un raspall de becs, unes pintures d’ulls d’ocell i unes pólvores per empolainar-se. S’està mirant amb el mirall del CD i va fent petits moviments de la testa per veure si es veu totes les plomes a lloc. Aquesta sí que és bona: resulta que sense voler he obert un centre de bellesa al jardí i a cap ocell se li ha acudit ni preguntar-m’ho ni pagar cap lloguer, encara que fos modest!
Ja ho diu el pare de la Trini a la novel·la: “¡Era tan bonic el nostre ideal, aleshores; tan bonic, aleshores que encara ningú no havia intentat dur-lo a la pràctica!”

dimecres, 2 de maig de 2012

Tres activitats

M'agradaria convidar-vos a 3 activitats:

1. La lectura d'un article que és més de participació que d'opinió:  Escric sola...m'ajudes?

(Per cert al diari digital www.vallesoriental.com busquem l'anònim que va escriure "Banc Estaquirot" a l'article on canviava un adjectiu per dues entrades al teatre.  Banc Estaquirot guanya les dues entrades a Teatre de Ponent )

2. Presentació del llibre "El llac de les ànimes" de l'escriptor Vicenç Ambrós a la llibreria la Gralla (Granollers) el dia 17 de maig a les 19h (a càrrec de la Núria Sagués i una servidora)

3. Entrevista a VOTV (Vallès Oriental Televisió: www.votv.cat) demà dijous a les 21h o les 23h entre una servidora i la Lluïsa Oller, una dona intel·ligent, amb sentit de l'humor i amb un cor de mida XXL.


I ja no us atabalo més...que tingueu un dia esplèndid!