divendres, 29 de juny de 2012

Bàsquet Scrabble i tu

Si hagués de catalogar aquest llibre diria que ajuda a viure algunes situacions conflictives de la quotidianitat. Una mare separada, amb un ex-marit lluny (tan psicològicament com física) i un adolescent. Un llibre escrit entre una mare i un fill. L'he trobat molt i molt encertat pel tema que tracta i per com ho fa. Em trec el barret davant un experiment, mare-fill, tan interessant com aquest i engresco, a qui visqui una situació familiar similar, que se'l llegeixi. La veritat és que a mi m'ha fet sentir millor. 

Bàsquet Scrabble i tu
Sílvia Soler i Ferran Muñoz
Ed. Estrella Polar (Grup 62)

dijous, 28 de juny de 2012

Fardatxet

I tot buscant el fardam al diccionari vaig ensopegar amb un fardatxet. I quantes coses que em queden per aprendre encara! Us deixo una foto de la "sargantana de coa llarga" o fardatxet, concretament del Servei de Protecció d'Espècies del Govern Balear. 


dimecres, 27 de juny de 2012

Fardam

Paraula que et convida a fardar-me però que en realitat, segons l'IEC i pel meu descans, vol dir "conjunt de coses més aviat inútils que fan d'embaràs, de què es podria prescindir, que enfarfeguen."

dimarts, 26 de juny de 2012

Temps llibre

Temps Llibre és un projecte nou que neix al Vallès, concretament a Llinars del Vallès. En Toni Cuevas es llença a l'aventura d'obrir una llibreria que serà molt més que una llibreria. Un lloc on aprendre a escriure i llegir, on compartir experiències al voltant de la literatura, amb zona "outlet" de llibres, etc. S'estrena els dies 29 i 30 de juny. Crec que estem davant d'un bon llibreter que ens assessorarà tant amb lectures com amb altres recomanacions culturals. 

I per obrir les portes ens convida de la mà de les paraules de l'Italo Calvino amb la cita:

"Llegir és sortir a l'encontre d'allò que està a punt de ser i encara ningú sap que serà"

Des d'aquí vull desitjar-li tota la sort que es mereix i recomanar-vos el bloc: 

dilluns, 25 de juny de 2012

Diàlegs casolans

Tinc la sort de viure amb dues persones llestes i brillants, en Sintu i la Lola. I dic brillants, no només pel que saben, sinó pel seu sentit de l'humor i del joc de paraules. És per això que he decidit publicar algunes de les seves ocurrències com un fragment del diàleg d'un matí d'estiu.



Hauries de posar-te crema a les cames que les tens molt seques.
―No és que les tingui seques sinó que sóc una serp que faig el canvi de pell.
―Com vols ser una serp, no veus que no tindries cames?
―Justament escames és el que més tindria!

divendres, 22 de juny de 2012

Calders inimitable

"―En el que portem de mes, ja he hagut d'assistir tres casos com aquest. Els ordinadors utilitzen un paper excessivament gruixut i els agents secrets que s'han d'empassar les ordres després d'aprendre-se-les de memòria, s'escanyen."

...

"Ha inventat un tipus de paper d'autolubrificació esofàgica, que s'empassa com bresques i és digestiu. Porta incorporades, a més, unes vitamines que estimulen la capacitat de pensar." ...

Conte "Reconversió urgent" de Pere Calders

dijous, 21 de juny de 2012

Blog La Bona Confitura

En Jordi Massó, pianista i escriptor, ha publicat un relat breu escrit per una servidora al seu blog. Es tracta de "Casament". És possible que ja l'hàgiu llegit i en el cas que no sigui així us convido a llegir-lo. Val a dir que és un dels que n'estic prou satisfeta pel to irònic tirant a càustic. De totes maneres us recomano que traieu el nas pel seu bloc, La Bona Confitura, ja que està fent una molt bona feina des del meu punt de vista.

dimecres, 20 de juny de 2012

Vaig tard, Xiri

Vaig tard, Xiri, ahir vaig descobrir la cançó dels "Esquirols" que et van dedicar:

Al banderer de la pau

La deixo aquí per recordar-la i compartir-la.


Un petó, Xiri, siguis on siguis...

dimarts, 19 de juny de 2012

El roig no en té cap culpa

Hola família blocaire!

Avui comparteixo l'enllaç a l'article que escric quinzenalment al diari digital NacioGranollers.cat.  Aquí el teniu:

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3908/roig/cap/culpa

Un petó!

dilluns, 18 de juny de 2012

Sensacions de la infància

Ahir la matinal d'escriptura sobre la infància que vam fer a Breda va ser una experiència tan interessant i enriquidora com màgica i plaent.

Comparteixo un dels texts que en va sortir.

Que tingueu un bon dilluns!

"El puré de patates amb carn del menjador escolar.
Ecs, quin fàstic!
Els braços de l'avi reposant rere l'esquena.
Bufs, quina pau!
L'olor esquerpa de la colònia de l'àvia Engràcia.
Bah, quin mal!
La fresa de la pluja inundant l'hospital el dia de néixer.
Clip-clop, clip-clop! Quin honor!
El balanceig de la mirada trapella de la germana-amiga.
Zim-zam, zim-zam. Quant amor!
La fredor de la neu en els gelos al meu germà.
Muà. Quin orgull!
La presència sòlida i constant de la mare.
Ai com t'estimo!
I el pare més guapo i rebel de l'escola.
Ziu-ziu!"

dijous, 14 de juny de 2012

Fotos que ofenen

"Quan un republicà es vol casar
davant del monarca el fan estar."

Sintu Borràs i Solé




dimarts, 12 de juny de 2012

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar

"Negar l'amor, i enganyar-lo maliciosament fent veure que el que no es consuma és etern, o que l'amor sublimat assoleix una alçada major, d'amor celestial, és repulsiu, com és repulsiva la cara de l'hipòcrita quan es troba massa a prop de la veritat."

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar 
Elisabeth Smart
Traducció de Marta Pera Cucurell
Viena Edicions



dilluns, 11 de juny de 2012

És espanyol qui no pot ser res més

Ara que les samarretes vermelles amb banderetes espanyoles comencen a "marejar-nos" volia recordar la cita de Cánovas del Castillo:

"Son españoles los que no pueden ser otra cosa."  





divendres, 8 de juny de 2012

dijous, 7 de juny de 2012

Nous llibres de Lluís M. Xirinacs

Coincidint amb la notícia de l'homenatge en el marc del Correllengua i del darrer comiat de Xirinacs, acaba de publicar-se el llibre Lluís Maria Xirinacs El valor humà de la pau i altres textos inèdits, amb un pròleg de Fèlix Martí i de la mà d'Angle Editorial, l'Institut Català Internacional per la Pau i de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs. Aquest nou llibre palesa l'actualitat i la presència de la figura de Xirinacs i conté reflexions a l'entorn de la no-violència gandhiana, confrontada al fals “pacifisme” que no denuncia les injustícies i que s'alinia amb els poderosos (http://www.xirinacs.org/wp/2012/05/31/llibre-el-valor-huma-de-la-pau-i-altres-textos-inedits-de-lluis-maria-xirinacs/).

Justament al mes d’abril va aparèixer publicat conjuntament pel Centre d’Estudis Joan Bardina i la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs el llibre Tercera via, 2 volums,  també obra de Xirinacs. (http://www.xirinacs.org/wp/2012/04/19/sant-jordi-2012-llibre-tercera-via/)

dimecres, 6 de juny de 2012

Parla, parla d'Antoni Tàpies

El diumenge 3 de juny vaig participar en una matinal d'escriptura "Escriure l'art" a la Fundació Antoni Tàpies amb l'escriptora Flavia Company. Comparteixo amb vosaltres el text que vaig escriure inspirat en l'obra "Parla, parla":

Podeu veure el quadre a: 

Torno a ser al racó estret, enxubat. Les dues parets em guarden l’espatlla. Intimida, la foscor marró intimida. Són set. Muts m’interroguen amb la mirada. Catorze ulls que frisen per relaxar-se. Catorze mans tenses dins les butxaques. Silenci. Mudesa. Sé què volen. Intueixo el llapis amagat sota les faldilles que fa temps que no voleien; pantalons que un dia substituïren la sotana; vestits florejats que camuflen seductores mitges. L’esparadrap fa temps que silencia el desig. Els conec, crec que els conec. Saben del cert que no tinc novel·la. M’agradaria, sí, però la memòria em boicoteja, em priva de construir l’escaleta, em tanca en aquesta habitació sota el pes dels jutges que em paralitzen. Els jutges, a dins i a fora, m’emmordassen l’esforç i la constància. Em gronxen en la placidesa del relat curt, textos breus que no em delatin. Al final ha arribat l’hora: m’amenacen. Tots plegats, amb veu esquerdada, sota un cant coral fúnebre diuen: parla, parla. I amb un somriure burleta, m’aferro a l’esquerda taronja, trec l’as que els he robat de les mànigues i esborro el dibuix de les excuses. Prescindeixo del mal somni dels seus, meus, no pots no pots no pots. Escric.

dilluns, 4 de juny de 2012

A Ràdio Voltregà

Dissabte 19 de maig, a la secció literària "Els Quatre Gats", del programa Petit Comitè de Ràdio Voltregà, van compartir un text meu "L'estil literari de l'Esteveta". 

Us envio l'enllaç per si us ve de gust escoltar-ho i aprofito per donar-los les GRÀCIES:


divendres, 1 de juny de 2012

La dona veloç

―¿Encaixar?―va exclamar ell, amb irònica sorpresa―. ¿Has tingut mai un malalt a qui la teoria de manual li encaixi perfectament? ¿Coneixes una sola vida on tot encaixi? Vaig parar-me a pensar-hi, i U. em va dir: «Si vols una vida on tot encaixi, escriu una novel·la». Són per això, les novel·les, per fer una mica digerible el que és indigest i per fer indigest el que et donen massa mastegat.

La dona veloç
Imma Monsó
(Premi Ramon Llull 2012)