dimarts, 29 de gener de 2013

No vaig poder fer re...

...de res. Aquell 850 va caure des de dalt de tot del penya-segat. Ho vaig veure. Potser era un precipici de 200 metres. Una salvatjada. Jo, de lluny, ho vaig veure tot, tot, tot. I em vaig desmaiar, sense poder fer-hi res de res de res. 

En arribar al refugi, al bell mig d'aquella muntanya, el conductor era allà, somreia. Només estava una mica masegat i prou

25 comentaris:

Carme ha dit...

Va tenir sort de ser protagonista d'un somni teu... :)

El porquet ha dit...

Bé, si ell tampoc no estava preocupat, no cal fer-s'hi mala sang, doncs.

XeXu ha dit...

Qui sap si tenia súper poders, podia resistir qualsevol trompada!

El Profà ha dit...

el devien salvar els airbags i tot això...

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Àngel ha dit...

M'has recordat "Fuita i martiri de sant Andreu Milà".... però amb un final distint...

Sílvia ha dit...

Jo m'hauria despertat del susto, sort que no ho vas fer i vas comprovar que estava sa i salv.

joan gasull ha dit...

quina sort que només fos això....

Xavier Caballé ha dit...

El meu pare tenia un 850 especial de color groc (el model de quatre portes)... quin gran cotxe! La de viatges llargs que vàrem fer tots els de casa! En el meu record, aquell cotxe era el rei de la carretera i del tot impossible que hi tinguessis cap accident mentre anaves al seu interior! :)

Pau Roig ha dit...

M'encanten els microrelats i aquest més.

M. Roser ha dit...

Un conductor amb sort, a més algú es desmaiava per ell...
Encara els recordo aquests cotxes, però jo no n'havia tingut cap...

Glo.Bos.blog ha dit...

I somreia????
Quin humor!

cantireta ha dit...

No acabo d'entendre com ella es desmaia i ell apareix al seu costat. No hauria d'estar trucant per demanar ajuda?
I somreia? Se deia Mefistofeles, lo prota?

Núria Pujolàs ha dit...

ha, ha, ha...i jo que tinc vertigen!...

Núria Pujolàs ha dit...

bona lectura, Porquet!

Núria Pujolàs ha dit...

segurament tot i que no m'ho havia plantejat així!...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

el tot això pot ser la meva bogeria onírica?...ha,ha,ha...

Núria Pujolàs ha dit...

Quines associacions!

Núria Pujolàs ha dit...

ja m'agradaria despertar-me del susto però no sé com ho faig que espero al final del somni...ha,ha,ha...petons rodons!

Núria Pujolàs ha dit...

sí, sí, sí...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

nosaltres teníem un SEAT familiar que no sé quin model era però més lleig no podia ser!...un petó, Xavier!

Núria Pujolàs ha dit...

A mi m'encanten els teus comentaris i aquest més! un petó, Pau!

Núria Pujolàs ha dit...

Jo tampoc, bonica. Un petó sense desmai!

Núria Pujolàs ha dit...

Humor esgarrinxat. Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

ha, ha, ha...els somnis no tenen un argument gaire clar...un petó, bonica!