dilluns, 28 de gener de 2013

Passa núm. 20

Copio aquí una passa en la qual ara mateix suspendria si es tractés de fer un examen. Es tracta de la números 20 que inicia el subcapítol 2. "l'humà és valent" de les Cent passes d'una vida d'humanitat d'en Lluís M. Xirinacs.

20. " Jo no vull perdre, o he de recuperar a qualsevol preu, aquell saber viure el present «estel·lar», sense horitzó, única realitat, que era pròpia de la meva infància. Aquell «ara i res més», sense responsabilitats de passat i desigs de futur, en què consistia la meva vida. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís, ample, llarg, ple, clivellat de petits detalls importantíssims, que de grans no sabem viure". 

(incloc avui un dibuix preciós de la Neus Dalmau que he rebut a través de la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs) 


21 comentaris:

Carme ha dit...

A vegades hi ha moments a la vida que t'arriba el mateix missatge insitentment de diferents llocs on ni tant sols l'has buscat.

Jo també suspendria en aquesta passa i al mateix temps, deu ser el que més necessito aprendre.

Ara i res més, allò que se'm fa tant difícil i al mateix temps tan imprescindible.

Bon dia, preciosa!

cantireta ha dit...

Viure en el present etern, el que et fa calibrar la passa i la paraula... Jo també necessito aprendre'n.

Molts petons. He estat una mica als llimbs de tot... Ho sento.

El Profà ha dit...

El present és difícil de calibrar. Per a molts, ni tan sols existeix, de tan efímer com és; per a aquests, la vida és només el passat i el futur. Per això se'ns fa tan difícil viure el present.

Ja ho veus, Miramelsmots, avui m'has fet posar transcendental. Tant de bo no em duri gaire!

joan gasull ha dit...

no és fàcil però amb ganes hi dedicació s'aconsegueix molt bona part. no cal deixar d'intentar-ho

Sílvia ha dit...

Gens fàcil aquesta passa, però molt important. És un bon repte per fer-nos més grans! Petonets, bonica :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs jo fa tems que ho estic intentant. Val la pena l'esforç!

M. Roser ha dit...

Ja m'agradaria ja, recuperar aquest passat una mica inconscient i suposo que per això més feliç...Però per intentar-ho que no quedi!
Petonets.

maria moreno ha dit...

La inconsciència del jovent dóna pas a la no preocupació, què de grans, no la deixem del nostre entorn

pons007 ha dit...

es la primera vegada que sento a parlar d'això de les "passes"

pons007 ha dit...

descomptant altres posts del teu bloc, es clar xD

Helena Bonals ha dit...

Quan era petit no era pas una passa, ho feia sense adonar-se'n.

Núria Pujolàs ha dit...

Bon dia, preciosa, tot i que amb molts dies de retard! Un petonàs en l'ara!

Núria Pujolàs ha dit...

Xiqueta, jo també he estat als llimbs de tot i no sé si ja n'he baixat o encara no. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Profà...el meu present ja veus que arriba tard...Ara suposo que la transcendalitat ja t'ha fugit. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Bon consell, Joan!...un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Petonets, bonicatu!

Núria Pujolàs ha dit...

M'hi apunto, doncs. Un petó, poetessa!

Núria Pujolàs ha dit...

Petonets rebonica!

Núria Pujolàs ha dit...

doncs haurem d'escombrar-la una mica de les nostres vides a la preocupació... un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

És que en Xiri no és tan conegut com es mereix!... un petó passet a passet!

Núria Pujolàs ha dit...

I que bé, oi?...un petó, bonica!