dijous, 3 de gener de 2013

Programant...


...el vol a COLÒMbia. 

(Imatge treta de: Associació de Defensa dels Derts de l'Animal:

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Mmmm, uns quants ja podrien marxar cap a Colòmbia, ja...

Sílvia ha dit...

M'agraden els coloms, encara que siguin com una plaga i gens apreciats. Les rates del cel, diuen. Quan era petita m'agradava donar-los de menjar i observar-los llargues estones. A més, els coloms "parrupen", una paraula que sempre he pensat que era molt ben trobada.

Helena Bonals ha dit...

No és gaire de moda de defensar els coloms. Diuen que si els hi dones menjar te les pots encarregar.

Glo.Bos.blog ha dit...

Pobres bestioles, a molts se'ls veu bruts i malaltissos. A mi em fan pena. No crec que arribin a COLÒMbia volant.

M. Roser ha dit...

Segurament la propera primavera, sortiran a la llum els resultats d'aquesta programació...
A mi m'agraden quan són poquets, però no puc deixar de pensar que alguna vegada han estat tota una menja...

Pau Roig ha dit...

Cristòfor potser els podrà ajudar a arribar, si més no, a "La Española". Molt ben trobat!

Núria Pujolàs ha dit...

i pel meu gust que s'enduguessin els parents...tórtores i tudons...

Núria Pujolàs ha dit...

Sílvia...parrupar és com comunicar-se jugant...el nom ja convida a no prendre-s'ho seriosament...un petó, bonica, després de quasi una quinzena de desconnexió!...

Núria Pujolàs ha dit...

Cada dia s'aprèn una cosa nova i no sabia això del menjar...estarem al cas...un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Totalment d'acord, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Abans hi havia més tradició de menjar ocellets, oi?...un petó, r-bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...molt ben trobat el teu comentari!...un petó!

Jordi Dorca ha dit...

T'agafo la imatge, Núria. La faré servir al blog, més endavant.