divendres, 18 de gener de 2013

Un gest d'honradesa

Una amiga, l'Ariadna Pujol, m'ha enviat aquesta història i m'ha agradat tant que la comparteixo amb vosaltres.

"Se n'ha parlat molt poc. A la cursa de cros de la localitat navarresa de Burlada, el passat diumenge 2 de desembre va succeir un fet insòlit:

L'atleta kenià, Abel Mutai, medalla d'or dels 3.000 obstacles fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, en entrar en una pista on hi havia la meta va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar el públic creient-se'n guanyador.

El que anava al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava a una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Es va quedar just darrere seu, gesticulant per què ho entengués i gairebé empenyent-lo, va portar el kenià fins a la meta, deixant-lo passar al davant.


Iván Fernández Anaya, corredor vitorià de 24 anys considerat un atleta amb molt de futur (campió d'Espanya de 5.000 metres en categoria promeses fa dos anys) va afirmar en acabar la prova: 

"Encara que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu, no me n'hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet, que si hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les coses en tots els àmbits, al futbol, a la societat, a la política, on sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé".


24 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Però, per què llevar-li la il·lusió?, si ell l'únic que volia era saludar.

Carme ha dit...

Ostres! que maco i que emocionant!

Molt bé Iván! La humanitat necessita persones com tu.

Puigmalet ha dit...

Sembla un gest senzill, però en un món tan competitiu no ho és pas. Chapeau!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Aquest SENYOR segur que no té cap càrrec polític, segur!
Em trec el barret, això és l'esport.

Pilar ha dit...

Serà molt difícil arrabatar-li el triomf, creuant la meta que ell creuà.

Helena Bonals ha dit...

"Existeixen les victòries de l'esperit. A vegades encara que es perdi es guanya", he llegit alguna vegada.

joan gasull ha dit...

En queden pocs d'aquests ja.....

M. Roser ha dit...

Coneixia la història i em va fer recuperar una mica la fe en les persones...Són els petits, grans herois que acostumem a oblidar!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

un gest tant esportiu com aquest,el fa guanyador de la gran carrera,la de...la Vida

Pau Roig ha dit...

Molt d'agraïr aquest gest, en els temps que corren.

Elfreelang ha dit...

Un gest que val un imperi! jo a aquest noi li donaria també una medalla! en un món com el d'ara té un gran valor ! i ens dóna una gran lliçó! gràcies !

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...això que tu dius fou en la cursa "calderiana"...

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, sí...i de persones com tu, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

i tant que no!...un petó, xiquet!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, senyor. això és l'esport, això és l'ètica. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...

Anant així per la vida segur que sempre guanya tot i que no sempre la societat el consideri un triomfador. un petó, Pilar!

Núria Pujolàs ha dit...

Les victòries de l'esperit no requereixen medalles d'argent. un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

no, no...crec que n'hi ha molts però no són notícia...un petó, Joan!

Núria Pujolàs ha dit...

Cada dia, a cada racó de món, els petits herois ens fan grans. Un petó, bonica!

Núria Pujolàs ha dit...

Completament d'acord, Joan!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, sí...i tant! un petó, Pau!

Núria Pujolàs ha dit...

Sí, bonica!...gràcies a tu!

maria moreno ha dit...

Jo ho vaig sentir a les notícies.
L'Acció no li van premiar tot el contrari, va dir l'entrenador què hagués hagut de ser més competitiu i aprofitar la ocasió... Van nomenar a Carlos Sains quan se li va parar el cotxe, els demés no el van ajudar tot el contrari...
Crec què l'actuació va ser la de una bona persona, una acció què segur el defineix com el què deu ser un bon ser amb majúscula!

Núria Pujolàs ha dit...

Completament d'acord, Maria!...Disculpa el retard en la resposta però encara no m'he ubicat del tot. un petó!