dijous, 28 de febrer de 2013

Dilluns em vaig perdre

Cada dia de bon matí no rego el meu jardí. 
Cada dia de bon matí, camino sense destí...

I dilluns, 
com si fos un bon auguri, 
vaig perdre'm...i 
sense voler 
vaig trobar refugi. 


7 comentaris:

XeXu ha dit...

Perdre's en dilluns no és una cosa gens estranya. El que ja costa més és aconseguir trobar refugi aquell dia!

El porquet ha dit...

Fa una mica de basarda aquest refugi, però, no?

Alba ha dit...

que maco és perdre's i trobar un refugi! Encara que aquest, com diu el porquet no faci massa bona pinta no... ;-)

joan gasull ha dit...

Per no regar el jardi et vares perdre en lloc ben humit.....

M. Roser ha dit...

Un refugi , si és acollidor, sempre és bo, encara que l'estètica no l'acompanyi...Però potser és millor que no ens perdem!

Glo.Bos.blog ha dit...

No se pas si m'hi refugiaria jo en un lloc així... Sola, no.

Núria Pujolàs ha dit...

Xexu...per fi m'he anat trobant...ha,ha,ha...un petó!

Porquet...sí que fa basarda! Un petó!

Alba...que maca que ets! Un petó!

Joan...ja m'agradaria tenir un jardí tan gran...ha,ha,ha...un petó!

M. Roser...sí, sí...miraré de no perdre'm gaire...Un petó!

Glòria...jo tampoc, sola no!...un petó!