divendres, 15 de febrer de 2013

Entrevista sardanística

Avui una entrevista a la Núria Pujol com a representant de l'Agrupació Sardanista de Cardedeu a la Revista D'aquí.


5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"Quantes vegades t’agafes de la mà d’una persona que no coneixes?", fa pensar.

Conec persones que es miren les sardanes com una cosa massa tradicional, massa catalana.

Sílvia ha dit...

M'ha agradat molt l'entrevista, sobretot per la definició "És equilibri i respecte a la persona del costat". Com diu l'Helena, és veure-les des d'un punt de vista diferent del que estem acostumats.

M. Roser ha dit...

Ostres Núria, jo de joveneta era molt sardanista, amb la meva germana voltàvem per mig país d'aplec en aplec...Jo recordo haver ballat, en un dia, una quinzena de sardanes i això que aleshores totes eren llargues...
A mi no m'agrada que es versionin cançons, ni que es facin canvis, si de cas que els posin un altre nom...( les sevillanes o la muñeira, sempre són iguals)
L'únic que em sembla bé, és que les facin de set tirades, sinó cansen molt.
Veig que en coneixes alguns compositors...Jo sóc amiga de la Pepita Llunell vídua de Felix Martínez Comin, compositors tots dos...
I quan sento el so de la tenora, és com si el cel em somrigués!
Petonets.

maria moreno ha dit...

M'ha fet recordar els meus inicis de catalana d'adopció!!!!

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...a mi també em va fer pensar la frase que has triat!...un petó!

Sílvia...sí!...és una mirada diferent i interessant!...un petó, bonica!

M. Roser...a la propera trobada blogaire fem una sardana?...un petó!

Maria...ha,ha,ha...que maca que ets!...