dimecres, 27 de febrer de 2013

Esgardissar


La mà donava voltes. Cargolava. Amb innocència. 
Sense voler saber que parava trampes en enroscar el camí rovellat del demà. 

15 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Com una mà, potser.

Jpmerch ha dit...

Genial!

Carme ha dit...

Sí senyora, genial del tot!!!

joan gasull ha dit...

una ma de confiança dubtosa.....

ambonsulls ha dit...

Molt, molt, molt bo.

cantireta ha dit...

Si es rovella, malament. No es descargola mai. Com les mans al coll. Com privar-te de la veu.

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada molt! Tot i que la sensació a través de la vista és punyent.

Winston Strike ha dit...

Esgardissador!

pons007 ha dit...

au! m'he punxat!

Consol Areñas i Rusiñol ha dit...

M'inspira la sensació de perill i incertesa. Ben trobat.

M. Roser ha dit...

Realment, sembla una mà que s'enrosca...tot i que és una mà que punxa i no et dic res si està plena de rovell...

Jpmerch ha dit...

M. Roser, sembla la mà d'en Barcenas.

Glo.Bos.blog ha dit...

Esborronador!
El text i l'imatge.

M. Roser ha dit...

I de molts altres em sembla, Jpmerch...Sempre pressumptament...

Núria Pujolàs ha dit...

Jordi...potser...un petó!

Jpmerch i Carme...caram! Moltes gràcies!

Joan...molt bo el teu comentari! Un petó!

Ambonsulls...t'ho mires amb molt bons ulls. Gràcies, xiquet!

Cantireta...uau!...que bonic i que dur alhora! Un petó!

Helena...hi estic d'acord. Un petó!

Winston...sí, sí! Un petó!

Pons007...vigila, noi! un petó!

Consol...tinc una bona mestra!...un petó!

M Roser...m'agrada el teu comentari. Un petó!

Glòria...bon adjectiu! Un petó!