dilluns, 18 de febrer de 2013

Passa núm. 22

La passa núm. 22, un pèl enrevessada o complexa pel meu gust, ens diu:

22. "El meu món experimental, és en mi, sadoll de la sucositat pròpia de la meva intimitat. El visc intensament, com una vocació. M'hi lliuro feliçment com una vacació. El pateixo i el realitzo amb presència d'esperit, amb valor. En cada moment el presento davant del caos encisador de la comunitat contradictòria dels meus sentiments."

Lluís M. Xirinacs
Cent passes d'una via d'humanitat

(imatge trobada al blog: 
http://enlaestanteriadelaizquierda.blogspot.com.es/2010/07/luis-maria-xirinacs.html)

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

tots l'hem de viure intensament, cada moment potser únic.

pons007 ha dit...

que? com? no he entés res >_<

Olga Xirinacs ha dit...

Els camins de l'individu certament són hermètics de cara a qui els llegeix o intenta seguir-los. Vull dir de cada individu.
Només en podem tenir aproximacions. Vet aquí l'aïllament general: la independència es paga amb solitud.

M. Roser ha dit...

Ho confesso, massa complicat per mi...

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquesta costa, fins hi tot d'entendre...

Carme ha dit...

Jo em quedo amb el començament que m'agrada molt... experimentar, com una vocació i com una vacació o sigui amb passió i amb felicitat. Les tres coses em van, seguiré experimentant la meva vida.

També és cert que experimentant pot haver-hi patiment... ell ho arregla amb valor. És una manera.

I per acabar "el caos encisador de la comunitat contradictòria dels meus sentiments" això s'entén perfectament. No? Au va! no em digueu que no en tenim tots una mica d'aquest caos encisador (o no).



Helena Bonals ha dit...

Em quedo amb els comentaris de l'Olga i la Carme.

Consol Areñas i Rusiñol ha dit...

Llegeixo aquest text com un poema. Vull dir que les paraules les percebo amb un afegit metafòric, fins i tot de sonoritat, la qual cosa és una forma enriquidora d'expressar una realitat però té una interpretació difícil de racionalitzar. De fet, prefereixo no fer-ho.

Núria Pujolàs ha dit...

Joan...completament d'acord. Un petó!

Pons007...en aquesta passa a mi em passa quelcom similar. Un petó!

Olga...per a mi la independència i la solitud poden ser triades també.Un petó!

M. Roser...ja en som dues!Un petó!

Glòria...sí, senyora!Un petó!

Carme...jo vaig sobrada de caos!...encisador o no, això ja és un altre tema. Un petó!

Helena...jo em quedo amb una mica de cada comentari. Un petó!

Consol...m'has llegit el pensament. Un petó!