dimarts, 12 de febrer de 2013

Petita bogeria...t'hi apuntes?

Hola amics i amigues blogaires,

Avui m'agradaria fer-vos partícips d'una idea una mica esbojarrada

He de fer un currículum meu, o sigui, que parli de mi en l'àmbit de: 

la comunicació

l'escriptura

la creativitat

el personatge

etc...i 


m'agradaria que qui s'atreveixi em digui una frase del que li suggereixo des del món blogaire i, si em coneix, afegint-hi la sensació del directe. 

A la frase necessitaria també el blog des d'on neixen les paraules. 

Algú s'hi anima?...

ha, ha, ha...em fa vergonya només de pensar-ho...però...per què no????

27 comentaris:

Carme ha dit...

Frases... mmmmmmmmm....... mmmmmmm..... mmmmmmm.....

Món blocaire:

El teu pensament creatiu i lateral sempre em tomba del bon costat.

El directe:

La teva proximitat i el teu somriure perdura en el temps i en la distància.

I no voldria acaparar el tema frases... de moment ho deixo aquí, però no prometo res, igual tinc una irresistible necessitat de tornar.

Bon dia guapíssima!!!

Carme ha dit...

Ui! No he pogut ni tancar la finestra dels comentaris... o sigui que no torno, és que encara no he marxat. M'ha vingut una altra frase per tu.

Món blocaire i directe a la vegada:

Si fossis un arbre, series aquell cedre que no tapa mai la lluna.

ambonsulls ha dit...

Ei, si tu ja ho saps com ets en aquest món blocaire...:
- Ets una mica vergonyosa però et deixes mirar
- Ets motera empedreïda: agil de mot i hàbil d'escriptura
- Original, persistent i amb conviccions.

Així m'ho miro jo.
Siau!

Sílvia ha dit...

Gran comunicadora, enginyosa escriptora, persona càlida que batega al ritme de les paraules i els sentiments.

XeXu ha dit...

Difícil ens ho poses, però la idea és ben original. Podria dir què...

...els ulls que encapçalen el blog són la millor metàfora d'una mirada crítica, profunda i a la que no se li escapa res.

Jordi Dorca ha dit...

Trapella i transgressora en el blog,
sempre ens eclipses en el directe.

Helena Bonals ha dit...

Els teus ulls parlen del teu bloc,
el teu bloc de tu.

El Profà ha dit...

Senzillament enrevessada, constantment dispersa,
acceleradament pausada
literàriament conversa.

maria moreno ha dit...

la creativitat: Apassionada de la natura.
la comunicació: Pau i obertura de mires.
L'escriptura: Deixa anar, els seus somnis.
El personatge: Profund com els seus ull,introvertida i al mateix temps molt dolça!

Pau Roig ha dit...

Exuberancia d'idees + força comunicativa + precisió en el mot = Miramelsmots

Consol Areñas i Rusiñol ha dit...

De tracte amable, càlid i sempre atén, ets una companyia que fa més planer i ric el camí.

joan gasull ha dit...

Una mirada felina i profunda dóna fe de la realitat del que escrius.



M. Roser ha dit...

Ui...
Ets una persona arrelada a la natura, d'on treus la força...Una fada que broda paraules...Propera i entranyable en les distàncies curtes...
Si els ulls són el mirall de l'ànima, la teva és un llac en calma...

El Profà ha dit...

Jo crec que ara et toca a tu, Miramelsmots, de valorar amb quins comentaris et sents identificada i quins no haguessis pensat mai que et podrien dedicar... així que vergonyes fora!!

Núria Pujolàs ha dit...

Primer de tot...gràcies a tots i a totes per la valentia, per la franquesa i, sobretot, per ser-hi, per ser-hi i per ser-hi. Sou encantadors!

Núria Pujolàs ha dit...

Carme...a mi sí que m'han tombat les teves paraules!...Quanta poesia en la teva ànima! Una abraçada!

Núria Pujolàs ha dit...

Ambonsulls...

uala!...

m'encanta quan em dius que sóc motera!...ha,ha,ha...ets un crack!

La teva agilitat ironicovisual arriba més lluny que qualsevol "mot-o".

Una abraçada!

Núria Pujolàs ha dit...

Sílvia!

Aquí l'escriptora sou vos...ja saps que si mai el destí em regala el privilegi de tenir o treballar en una editorial, tu seràs la primera escriptora a qui aniré a buscar...

D'alguna manera necessitava la paraula "comunicadora"...per a mi l'escriptura és un mitjà per comunicar-me i és tan important quan redacto com quan algú em respon al text.

I, per cert, la calidesa l'aprenc de persones com tu!...un petó, preciosa!

Núria Pujolàs ha dit...

Xexu!

He de confessar que quan vaig posar els ulls a la capçalera em feia por que quedés la imatge de seducció quan justament el que volia transmetre és el que tu descrius a la perfecció amb la metàfora de la mirada crítica.

Com dirien els francesos: touché!

Mil gràcies pels teus mots aquí i en els teus blogs! Un petonàs!

Núria Pujolàs ha dit...

Jordi,

trapella i transgressora, jo?...ha,ha,ha...Em sembla que s'equivoca de blog i de directe...ha,ha,ha..

Un petó enyorat!

Núria Pujolàs ha dit...

Helena,

Dius molt en poques i poètiques paraules. El blog és el diari personal del segle XXI. En el diari ensenyem, de veres, qui som. Un petó i gràcies pels teus mots!

Núria Pujolàs ha dit...

Sebastià!

M'encanta!...literàriament conversa? aquesta sí que no me l'esperava...El teu joc de paraules em retrata molt psicològicament...has clavat el personatge.

Buf!...sí, sí que em fa vergonya tot plegat!...però ha estat un experiment més que positiu!...Una abraçada literària de la A a la Z!

Núria Pujolàs ha dit...

Maria,

buf!...m'has deixat sense paraules...

Escrius molt i molt bé...

(per cert...en l'àmbit de l'escriptura ...que tens un arxiu pendent d'enviar-me?)...

Una abraçada ben forta!

Núria Pujolàs ha dit...

Pau!

Fas una definició del Miramelsmots exquisida!...i m'encanta quan algú identifica la meva persona al blog d'aquesta manera.

Un petonàs amb ganes de perdre'm en alguna exposició teva!

Núria Pujolàs ha dit...

Consol!

Ens vam conèixer al camí...mai millor dit...i fa pocs dies que he descobert el teu blog que, per cert, és una delícia que traspua la teva sensibilitat.

Un petó i gràcies per participar en aquest joc atrevit!

Núria Pujolàs ha dit...

Joan!...

Una mirada que certifica, dona fe...m'agrada molt aquesta idea...

Penso que tots i cadascun de nosaltres tenim una mirada i és un dels nostres valors afegits, del que podem oferir al món.

Gràcies per posar-hi la teva "mirada"! un petonàs!

Núria Pujolàs ha dit...

M. Roser!

Quines paraules tan poètiques!...

Tant de bo a la meva vida arribi aquesta calma que tan bé descrius!...

Gràcies, gràcies i gràcies, bonica!