dimarts, 5 de març de 2013

Cordons quin cordur!

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Això sí que és ser un insensible!

Carme ha dit...

Insensible, dur i recargolat... ;)

M. Roser ha dit...

I a mi que alguna vegada, algun pretendent rebutjat, m'havia dit que tenia un cor de pedra, uix!

maria moreno ha dit...

De pedra m'he quedat jo quan he vist què el què anava a escriure, ho havia fet la M Roser.
Serem dues, cor de pedra, insensible, sense cor...

joan gasull ha dit...

no li servirà de res ser tant fort per fora si està buit per dins.....pobre cor, s'hauria omplir

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquest cor és dels que fan patir: dur, fred i recargolat!

Núria Pujolàs ha dit...

Porquet...insensible?...vés a saber...ha,ha,ha...un petó!

Carme...sí, ben recargolat!...un petó!

Maria i M. Roser...ja ens ho explicareu una mica millor això de les carbasses...;-) Un petó a les dues!

Joan...com sempre, molt encertat!...un petó!

Glòria...recargolat i fred i dur!...déu n'hi dó! Un petó, bonica!