dimarts, 12 de març de 2013

Era tan bona persona que quan...

 ...s'empipava amenaçava a fotre't un cop de pètal.


12 comentaris:

Carme ha dit...

:) Jo et torno un cop de somriure!

El porquet ha dit...

Tampoc no es pot ser tan i tan bo... que llavors et fotran el pèl!

Sílvia ha dit...

A part de ser bo era un poeta :))

XeXu ha dit...

Així no podia esperar que se'l prenguessin massa seriosament!

Jaume ha dit...

Diuen que la intenció és el que compta. I posats a emprar la violència… molt millor aquesta, on vas a parar!

Helena Bonals ha dit...

Massa bo per aquest món...

joan gasull ha dit...

oju que si era amb la branca i tot igual......

pons007 ha dit...

potser era un cop d'un petal d'una flor verinosa i mortal

maria moreno ha dit...



Així, jo vull gent que s'empipi amb mi!!!

M. Roser ha dit...

Pobre, quina bona fe...si arribava a fer-ho, ningú si devia tornar!

Glo.Bos.blog ha dit...

Massa bo.
Li prendran el pel i el pètal!

Núria Pujolàs ha dit...

Carme...que bé els teus cops de somriure!

Porquet, Glòria i Helena...jo també li ho dic.

Sílvia...com tu.

Xexu...ha,ha,ha...vés a saber!

Jaume...sí, sí...violència petífila!

Joan...ha,ha,ha...Oju!

Pons007...sempre tan hàbil!

Maria...millor que no s'empipi ningú...ha,ha,ha...

M. Roser...no et sabria dir com va acabar...