dilluns, 4 de març de 2013

Passa 24

Passa núm. 24 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" del mestre Xiri:

24. " Més precís. En cada esdeveniment, experiència, acte en què jo concentri la meva intencionalitat activament o passiva, és viscut com un acte admirable, inquietant, diferent, perillós, singular, únic, complet en si mateix, que suplanta i destrueix l'anterior, com la meva retina esborra cada retinograma per no esborrallar el següent. «La vida és milícia.» Hi ha, però, un present que només capta la superfície de la realitat. M'interessa més un altre present que, a més, té present allò que tossudament encara no ha passat del passat i allò que anticipatòriament ja ha advingut de l'avenir."

Si sou de Can Facebook us recomano que seguiu: 

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada la contradicció final d'aquesta passa. Fa pensar.

Consol Areñas i Rusiñol ha dit...

M'ha fet pensar en un altre filòsof, en Maturana, que dèia una semblant a això: tota la nostra vida l'hem feta per ser ara i aquí. En el present es concentra tota la nostra existència.

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest present, que té present el passat i el que ha de venir...

Glo.Bos.blog ha dit...

Costen de seguir algunes passes...

Carme ha dit...

Costen, costen, les passes, però m'agrada aquest present a mi també. Acollidor amb el passat i el futur. No el present més superficial, que n'hi ha i molt.

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...mai se t'escapa res. Un petó!

Consol...quanta saviesa! Un petó!

M. Roser...sí, senyora!...fa pensar...o fa ser-hi!...un petó!

Glòria...veig que tu i jo en aquesta passa seríem les alumnes que riuen a la darrera fila?...;-)

Carme...a vegades el present superficial ens debora...un petó, bonica!