dilluns, 22 d’abril de 2013

L'humà és responsable

Comencem capítol nou del text d'en Xiri "Cent passes d'una via d'humanitat" que duu per títol: L'humà és responsable. El subtítol ho diu tot però seguirem amb la passa número 30 que encara ens en queden 70 per arribar a la llibertat.

30. "No vull perdre, o he de recuperar al preu que calgui, la ingenuïtat i la veritat seriosa de la meva infància. Aquella cara greu i responsable. Aquells ulls grossos, sense ficció al darrere. Aquella prometença presa amb tota la personeta sencera. («A sants i a minyons no els prometis que no els dons.») Aquella transparència sense racons amagats i sense segones intencions. Aquella coherència espontània que, en trencar-se, esclata en el plor més tràgic i desconsolat, quan tot l'ésser esdevé sanglot."

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No vull perdre, o he de recuperar al preu que calgui, la ingenuïtat i la veritat seriosa de la meva infància.
M'agrada molt! Jo provo de ser així.

Gloria Bosch ha dit...

Quin gran home!
Però posar aquestes passes a la pràctica no sempre és cosa fàcil.

Carme ha dit...

Jo tampoc ho trobo fàcil, recuperar la ingenuïtat, jo que crec que l'he mantinguda més enllà del que era previsible, se'm fa ben complicat!

També ho provo, no et pensis! ;)

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...ho proves i ho rebem així. Un petó, bonica!

Glòria...a més d'una passa m'entrebanco de debò!...un petó!

Carme...jo lluito per no perdre la transparència!...un petó, preciosa!