dijous, 11 d’abril de 2013

Xiri no voldria fallar-te

Fa setmanes que fallo a en Xiri i no li publico les entrades de les "Cent passes d'una via d'humanitat". És per aquest motiu que en aquesta entrada en faré 3 pel preu d'1. 

27. A tal fi, exercito i esmolo el meu sentit analític, la meva capacitat de discerniment, de dissecció, el meu respecte per les diferències, per poder degustar, aprofitar i jugar amb la riquesa dels matisos de cada moment...

28....segons el meu gust, la meva fantasia, segons alguna il·luminació innovadora, gestada en la meva imaginació (anàlisi estètica), segons aquell principi que diu que tot es transforma. Jo, servidor de la bella Gràcia.

29....segons allò que m'és necessari, segons raó, prudència i lògica, servent de la Veritat singular, tot comptant amb supòsits funcionals de resultats previsibles (anàlisi matemàtica), segons aquell principi que diu que allò que és, és. 



5 comentaris:

pons007 ha dit...

ostres tres! quin empatx!

Carme ha dit...

Potser sí que costen de pair... de tres en tres, que tenen molt de contingut, eh?

"Servidor de la bella Gràcia" és una expressió ben curiosa, però crec que si un dia aconsegueixes sentir-te així és que ja ho tens tot.

Però avui la passa que em serveix més és la primera, la 27. Me la quedo, per col·leccionar millor els moments.

joan gasull ha dit...

tres de seguits.... i sense pausa. Bon ritme de mots

Consol A. Rusiñol ha dit...

L'anàlisi, l'estètica, la veritat... Grans temes i molt a dir. Em quedo amb l'estètica i la creació, la inventiva.

Núria Pujolàs ha dit...

Sempre aprenc de vosaltres, Carme, Joan i Consol!...Un petonàs i disculpeu que darrerament sóc fora de l'esfera blogaire!