dilluns, 29 de juliol de 2013

Avui sí que estic lluny de la passa d'en Xiri!

Falten pocs dies per celebrar l'aniversari del naixement i mort d'en Xiri. És per això que deixo una imatge del dia de l'enterrament on fins i tot el cel plorava. 

T'envio un petó, Xiri!...Sé que ets en mi i en el moment cabdal de la nostra terra!


Passa número 37 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs:

"Procuro créixer en precisió mental, en ordre en els conceptes, en rigor dels temes o les paraules, en racionalitat i objectivitat imparcials. Vull que les meves definicions siguin correctes formalment, clares internament i distintes les unes de les altres. Cada concepte gaudeix de la seva pròpia identitat."


4 comentaris:

Carme ha dit...

Tots hauríem de procurar-ho...

Cada concepte gaudeix de la seva pròpia identitat...

En els nostres temps que tot val i on sempre es perverteixen els mots, ens hauríem de llegir cada dia aquesta passa.

Quanta falta ens fa mareta meva, quanta falta...

Me l'enduc a casa si no et sap greu.

Bon dia Nurieta... gràcies per a costar-me en Xiri de tant en tant.

pons007 ha dit...

Ja tens escrit el post homenatge de l'aniversari de la seva mort/naixement?

Glo.Bos.blog ha dit...

Cal recordar-lo. I el recordarem.

Núria Pujolàs ha dit...

Carme...com vols que em sàpiga greu...ja saps que tot el contrari: és un honor per a mi! Un petó!

Pons007...la veritat és que no ...i ho hauria de fer, oi?

Glòria...gràcies, bonica!...jo hi poso el meu granet de sorra per dur-lo en mi i en vosaltres!