dimarts, 6 d’agost de 2013

Avui fa 6 anys de la teva mort

El teu adéu també havia de ser autèntic, genuí, com tot tu.
Encara recordo el fart de plorar quan vaig sentir la notícia a la ràdio.

Records enllà passen fugissers: 
el got de vi que vaig vessar damunt teu
(en aquell jersei blau marí),
la mirada xocolatera,
els pos-its amb missatges quotidians i
saber que estimaves molt més del que tu mateix sabies.

Avui és un dia de dol, 
dol per tu, 
pel que havies estat per a mi i
pel que jo no vaig ser.

Dol 
per aquella floreta 
que mai més ningú em repetirà.

Us deixo el seu adéu particular,
l'"Acte de Sobirania
amb veu de Lluís Soler i música de Lluís Fortuny

I que el seu somni de llibertat sigui en nosaltres!




6 comentaris:

Carme ha dit...

Abans d'ahir vaig anar-hi, allà al lloc, li feien un homenatge.

Vaig pensar en tu, també, que sempre me l'acostes...

6 anys... i el necessitem més que mai...

Una abraçada, guapa!

KRT ha dit...

A Balsareny (Bages), on es va estar uns anys, el vam recordar fa sis anys en un acte senzill, la lectura d’un poema, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, i es va reivindicar (sense èxit, fins avui) que seria bo que aquest record es perpetués d’una forma també senzilla, qui sap si una placa a la casa on va viure.

No seria aquest, tanmateix, l’homenatge que a ell li agradaria, sinó la utopia de veure unides totes les branques d’un nacionalisme català que avui continua dispers i sovint enfrontat. Xirinacs va ser popular mentre va defensar, sota el franquisme i durant la transició, unes opcions que eren políticament correctes; i després es va anar quedant sol en la seva coherència insubornable, en el seu discurs inamovible com un roure, vivint i morint dempeus. El recordem en la seva dignitat de patriota.

KRT ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pau Roig ha dit...

Molt emocionant!

Elfreelang ha dit...

un gran home, coherent fins i tot amb la seva fi...sis anys i sembla quatre dies....desconeixia que hi tenies una relació tant propera....a mi també em va saber molt de greu encara que d'ell el més apropo que he estat és quan jo tenia 17 anys i ell s'estava al davant de la model....també m'havia llegit algun llibre d'ell...descansi en pau

Núria Pujolàs ha dit...

Carme...ell és en nosaltres més que mai!...Un petó, bonica!

KRT...la senzillesa crec que era una virtut que ell estimava. Gràcies per compartir amb nosaltres les teves vivències! Un petó!

Pau..sí, emocionant, és ver!

Elfreelang...Vaig tenir la sort de ser a prop d'ell entre els anys 2004 i 2005 aproximadament. Vaig gaudir les seves classes de filosofia. Un petó!