dimarts, 15 d’octubre de 2013

Fins sempre, Ramon Fort!

Avui no és pròpiament un article d'opinió el que publico. Dimecres passat ens va deixar en Ramon Fort, una persona molt activa al meu poble, Cànoves i Samalús. 

Sé que ell llegia tots els articles d'opinió que escric ja que l'endemà, en trobar-me'l al forn, m'ho comentava. Sempre tenia paraules boniques i d'agraïment vers el que jo escrivia tot i que, en el fons, el que em repetia sempre era: mira que estàs guapa a la foto! 

Darrerament m'havia encomanat diverses vegades que escrigués algun text per a la parròquia de Cànoves. Ell n'era el màxim administrador i qui guiava o acompanyava la comunitat catòlica canovina. El dia que vaig saber que ens havia deixat de seguida em va quedar clar que havia d'escriure quelcom. Aquest és un text no revisat ja que va sortir dels budells, així és com li vaig regalar i llegir el dia del seu enterrament.

Per a tu, Ramon.

6 comentaris:

Montserrat Mateu Bartrolí ha dit...

Hola Núria,

M'ha agradat molt el teu escrit, i també tots els altres que he anat llegint en el teu blog.

pons007 ha dit...

que et diques que estàs guapa està bé, però que afegís "a la foto" ho empitjora una mica, no? XD

Jpmerch ha dit...

Quan algú estimat se'n va, sempre s' emporta quelcom de nosaltres mateixos.

Descanse en pau Ramon.

Sonia Bosch ha dit...

Un home mont humà... jo també vaig tenir el plaer de compartir cafés i xerrades i diversitat d'opinions, amb ell. Cànoves ja no serà el mateix... la seva manera, el seu caràcter i la seva alegria i les ganes d'ajudar a la gent va omplir el meu cor. Amb tot el carinyo, desitjo Ramon que descansis en pau.

joan gasull ha dit...

aquestes coses sempre fan mal, però pots estar orgullosa de la dedicatòria, segur que l'hi ha arribat.

Núria Pujolàs ha dit...

Montse Mateu...quina alegria retrobar-te per aquí! Un petonàs i gràcies pels teus mots!

Pons007...Diuen que una imatge val més que mil paraules...ha,ha,ha...i com que a ell me'l trobava a primera hora comprant el pa dubto que volgués quedar-se amb la meva cara de lleganyes i potser per això es remetia a la foto...;)

Jpmerch...completament d'acord...i també queda quelcom seu en cadascú de nosaltres. Un petó!

Sonia...completament d'acord...Un petó canoví!

Joan...crec que sí que li deu haver arribat, d'alguna manera o altra...Un petó, xiquet!