dilluns, 11 de novembre de 2013

La lluna com el punt d'una i



8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La lluna sempre és com el punt d'una i!

Carme ha dit...

La muntanya, com una i massa estiregassada, s'estira amunt per recuperar el seu punt... lluminós punt de lluna.

Gràcies pel somriure...

Jordi Dorca ha dit...

Jo la veig bé, bonica, escaiguda.

Jordi Dorca ha dit...

Ho has fet amb DYMO?

joan gasull ha dit...

doncs la lluna en el seu punt....

M. Roser ha dit...

"En la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi,
s'enfilava la lluna
com el punt d'una i".
Segur que et sona la cançoneta!

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...sí, senyora!...un petó!

Carme...gràcies a tu, bonica!

Jordi...com tu! DYMO?...

Joan...sí, ni poc ni massa feta. Un petó!

M. Roser...crec que la duem tots a la sang. Un petó!

cantireta ha dit...

Noms amb i. Inefables.

;-)