divendres, 22 de novembre de 2013

Relat brevíssim

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, doncs em sembla que la prudència és quelcom per tenir sempre prop, no deixar-la mai de banda.

Sílvia ha dit...

L'important és que al final us heu reconegut! Suposo que li has donat records de part meva, oi?

Carme ha dit...

Si estaves bé sense ella, noieta, torna-te'na allunyar...

;D

Sintu Borràs ha dit...

A voltes els que ens creiem que la tenim, també la perdem. A mi em va passar fa uns quatre dies, per sort de mico en mico l'ha vaig retrobant!

joan gasull ha dit...

Deus haver-li demanat el mòbil almenys....per tenir-la controlada si fa falta

Gregori Samsa ha dit...

Doncs si feia anys que no la veies, el més prudent és allunyar-se'n

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Dear Prudence!

Núria Pujolàs ha dit...

Xexu...bon cap de setmana amb la prudència a prop!

Sílvia...sí, sí...m'ha dit que et recorda!...Un petó, bonica!

Carme...crec que visc millor, més com sóc jo, sense ella. Un petó, bonica!

Sintu...Gràcies per ser-hi! Un petó!

Joan Gasull...ha,ha,ha...òstres! me n'he oblidat!...un petó, mocet!

Gregori..sí, sí...així ho faré...un petó!

Joan Rodó...ha,ha,ha...ets la segona persona que m'ho diu!...Un petó, xiquet!