dimarts, 10 de desembre de 2013

L'amic Vicenç que m'estira a escriure

Imatge sensacional del fotògraf Vicenç Lafebre
En la ciutat del cor
carrers difuminats.

Del quart segona
suïcidi d’un record.
Del primer primera
un crit de sucre.

Al terrat
orgasme ple
sense ascensor.

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Si us fa falta un ascensor...

sa lluna ha dit...

I pel que veig, t'estira molt bé.

Molt bona tarda! :)

cantireta ha dit...

A quant es lloga el terrat? ;-)

I quant es cobra per fer d'ascensorista (cas de que en fesson al Jordi, clar)?

Petons a tots els pisos ;-)

joan gasull ha dit...

Jo ho tinc clar...cap al terrat i falta gent

Núria Pujolàs ha dit...

Jordi...assessorem-nos o ascensorem-nos?... un petó i gràcies!
Sa lluna...m'estira com aquelles mestres que duen els infants de P3 agafats a una corda...ha,ha,ha...un petó, bonica!
Cantireta...per anar al terrat hi ha més cues que davant la Pedrera!...ha,ha,ha...un petó, bonica!
Joan...insisteixo, no hi cabrem! Un petó!