dimarts, 29 de gener de 2013

No vaig poder fer re...

...de res. Aquell 850 va caure des de dalt de tot del penya-segat. Ho vaig veure. Potser era un precipici de 200 metres. Una salvatjada. Jo, de lluny, ho vaig veure tot, tot, tot. I em vaig desmaiar, sense poder fer-hi res de res de res. 

En arribar al refugi, al bell mig d'aquella muntanya, el conductor era allà, somreia. Només estava una mica masegat i prou

dilluns, 28 de gener de 2013

Passa núm. 20

Copio aquí una passa en la qual ara mateix suspendria si es tractés de fer un examen. Es tracta de la números 20 que inicia el subcapítol 2. "l'humà és valent" de les Cent passes d'una vida d'humanitat d'en Lluís M. Xirinacs.

20. " Jo no vull perdre, o he de recuperar a qualsevol preu, aquell saber viure el present «estel·lar», sense horitzó, única realitat, que era pròpia de la meva infància. Aquell «ara i res més», sense responsabilitats de passat i desigs de futur, en què consistia la meva vida. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís, ample, llarg, ple, clivellat de petits detalls importantíssims, que de grans no sabem viure". 

(incloc avui un dibuix preciós de la Neus Dalmau que he rebut a través de la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs) 


divendres, 18 de gener de 2013

Un gest d'honradesa

Una amiga, l'Ariadna Pujol, m'ha enviat aquesta història i m'ha agradat tant que la comparteixo amb vosaltres.

"Se n'ha parlat molt poc. A la cursa de cros de la localitat navarresa de Burlada, el passat diumenge 2 de desembre va succeir un fet insòlit:

L'atleta kenià, Abel Mutai, medalla d'or dels 3.000 obstacles fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, en entrar en una pista on hi havia la meta va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar el públic creient-se'n guanyador.

El que anava al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava a una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Es va quedar just darrere seu, gesticulant per què ho entengués i gairebé empenyent-lo, va portar el kenià fins a la meta, deixant-lo passar al davant.


Iván Fernández Anaya, corredor vitorià de 24 anys considerat un atleta amb molt de futur (campió d'Espanya de 5.000 metres en categoria promeses fa dos anys) va afirmar en acabar la prova: 

"Encara que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu, no me n'hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet, que si hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les coses en tots els àmbits, al futbol, a la societat, a la política, on sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé".


dimarts, 15 de gener de 2013

Tastautors



Avui us convido a llegir una entrevista que vaig fer a la Mireia Geronès com a representant de l'Esquellot, entitat cultural que organitza el cicle Tastautors que es fa cada any a Cardedeu i que us recomano de tot cor si us agrada la música en català i de cantautors/es. 

dilluns, 14 de gener de 2013

Passa núm. 19 i mil disculpes

Bon dia amics i amigues,

Primer de tot demanar-vos disculpes perquè he estat uns dies sense mantenir el blog ni respondre comentaris. Espero que aviat podré tornar a agafar el ritme d'abans. El pitjor de tot és que tampoc no he tret el nas per cap dels vostres blogs tan interessants i això és un pèl imperdonable. Per excusar-me només puc dir que he estat en una mena de vacances intel·lectuals. Espero que em perdoneu. I per anar-me posant les piles us convido a llegir la passa número 19 d'una via d'humanitat d'en Xirinacs. Aquesta és la darrera passa del capítol 1 que es titula "L'humà és lliure". 

Imatge de Lluís M. Xirinacs
 treta de www.xirinacs.org
19. "En l'expressió de la meva ment em permetré d'usar tota la potència de la meva fantasia, de la meva capacitat de ficció, de la meva força imaginativa, de la meva creativitat intel·lectual. Seré servent somniador de la bella Gràcia."

dimecres, 2 de gener de 2013