dimarts, 4 de febrer de 2014

Com les branques, em poden

8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Això, que el vent dels ideals ens faci tremolar.

Josep Gordi ha dit...

Quina imatge més suggerent i interessant!

Les branques són els braços que ens bressolen, tot recolzat en el tronc d'un arbre i tancant els ulls.

Gràcies Núria !

Alba ha dit...

preciós Núria!
M'encanten les rames dels arbres a l'hivern.... i si a sobre la natura em bressola... :D

xavier pujol ha dit...

L'hivern ens gronxa
i agafem embranzida
fins la primavera.
Fita

joan gasull ha dit...

i si no ens podessin...seria la nostre perdició?

Núria Pujolàs ha dit...

Helena...bona!petons enyorats!
Josep...Gràcies a tu!...un petó!
Alba...gràcies, bonica, i bona bressolada!
Xavier...primavera poètica, la teva. Un petó!
Joan...a mi les dificultats m'han podat la supèrbia i l'orgull, ara només falta esperar brots verds i sans. Un petó, xiquet!

Gregori Samsa ha dit...


I si poden, volen (i viceversa)
i s'enlairen
siau

cantireta ha dit...

A mi em poden (superen) les branques... vull el bosc sencer, el fruit de la imaginació.

:*