dimarts, 15 d’abril de 2014

A vegades...



A vegades la vida és com un gos amb ganes de jugar,
et rebrega,
i tu te la mires amb llàgrimes a les puntes dels dits 
i no saps com dir-li que t'has oblidat del joc, 
que vols tornar-hi però la por t'estira cap avall.

(Imatge de Ferran Jordà )

5 comentaris:

pons007 ha dit...

per això jo prefereixo els gats...

joan gasull ha dit...

cal vèncer aquesta por, no podem perdre minuts de vida per una por..... Cal tornar a jugar amb el gos o amb el que sigui

XeXu ha dit...

Però com amb un gos amb ganes de jugar, acabem cedint i jugant amb ell, perquè ens arrenca un somriure les seves ganes boges de córrer i saltar, és la seva manera de viure intensament, i és el que nosaltres hem d'aprendre.

Núria Pujolàs ha dit...

pons007...jo també sóc més de gats...admiro el seu esperit lliure. Un petó!

Joan...tens raó!...jugarem! Un petó!

Xexu...quanta saviesa en els teus mots. Un petó!

Núria Pujolàs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.