dijous, 13 de novembre de 2014

A falta d'amor posem-hi tovallons

Quedem per prendre "algo".
Moment quasi místic per quotidià.

Jo estic enamorada. Ho dissimulo amb un cafè amb llet. 
Tu, amb GPS amorós desactivat, mires al fons del bar.

Estic nerviosa i estripo un tovalló de paper.

Expliques detalls, anècdotes que no m'arriben.
Estripo un tovalló, i un altre, i un altre.

Tu parles, parles sense parar!

Jo bocino, faig bocinets de paper, de tovallons, collons!
Nerviosejo, de nervis petits, blancs, dels que embussen lavabos.
Quedo amagada rere una pila de tovallonets trossejats, de paper, de paper on no s'hi pot escriure res.

No em pots veure. Tant és. Perquè tu parles. 

12 comentaris:

XeXu ha dit...

I falta una darrera frase que digui: ja no estic enamorada.

Encanto ha dit...

Preciós¡¡¡

xavier pujol ha dit...

Aquesta escena ha passat al Cafè Zurich?
Parla sense parar, o parla sense parlar?

Sílvia ha dit...

Genial, Núria! M'hi he identificat molt.

Núria Pujolàs ha dit...

Xexu...l'amor és cec...ha,ha,ha...per això m'he oblidat la frase, no la vaig veure a la primera...;)

Encanto...Gràcies per llegir-lo!

Xavier...ha,ha,ha...qualsevol cafè val...però el Zurich m'agrada!

Sílvia...ha,ha,ha...devem ser bones oïdores!...Un petó, bonica!

Jordi Dorca ha dit...

Un gran tovalló!

xavier pujol ha dit...

Deia això del Zurich pel projecte de la Gemma Sara i altra gent dels blogs, "quedem al Zurich" Per a més informació visita el blog Truquem al Gegant del Pi? de la Gemma Sara

Paco Murall ha dit...

Tremendu Pujolàs. Això et passa per enamorar-te abans del primer cafè amb llet. Vas acabar sepultada de papers en blanc i de soroll de paraules.

M. Roser ha dit...

Jo això de trossejar paperets o trobo molt relaxant, alguna vegada m'ha servit per a no tirar-me a la jugular d'algú...
Petonets

joan gasull ha dit...

aquell porta tovallons metàl·lic que reposa damunt la taula, si aquest, és el que l'hi havies de tirar pel cap a la primera de canvi, si no et fa cas almenys no havies d'aguantar el sermó.

cantireta ha dit...

En cada paperet hi havia una admiració. De fet, només el punt. El destinatari ja havia composat el camí que el duria fins ella. Els papers del (des)amor tenien altres finalitats.

Un petó, carinyo...

Núria Pujolàs ha dit...

Jordi...en el tovalló escriure "des mots d'amour!"

Xavier...gràcies per la informació!

Paco...ja saps que sóc enamoradissa de mena...Un petó, amic!

M. Roser...ha,ha,ha...t'entenc!

Joan...ha,ha,ha...molt bona però vinc de la cultura de la no-violència d'en Xirinacs...ha,ha,ha...

Cantireta...i tant que l'admiro perquè tothom, amb tovalló o sense, és admirable per quelcom! Un petó, bonica!