dilluns, 17 de novembre de 2014

Més Xiri

Avui farem una de les passes llargues, la 59. Vaig endarrerida i m'enganxarà la independència si vaig badant. ATENCIÓ amb aquesta passa ja que diu veritats com un temple!

La comparteixo doncs: 
59. "El 9è tipus de comunitat troncal, pactat per les grans àrees vuitenes culturals en règim federal d'igualtat, és l'agrupació de comunitats per assolir la comunitat sencera de tota la humanitat damunt del planeta Terra. No té sentit començar per dalt, sentir-se romànticament 'ciutadà del món sense fronteres'. Això és un joc simplista que massifica perillosament els humans i els lliura com a pastura de poderosos desaprensius amb prou mitjans tècnics de control de masses per dur els humans a l'escorxador. Costa molt validar tot el gran arbre o castell de la comunitat humana, però durant segles i segles s'ha vist que tot intent de salvar-ne nivells o de substituir-lo per muntatges artificials o voluntaristes, tard o d'hora, duu a la catàstrofe i a terribles sofriments de la majoria. Cadascun d'aquests nous nivells (51-59) ha de tenir d'alguna manera, mutatis mutandis, tots els requisits descrits a continuació (60-99) per esdevenir comunitat madura dins del seu respectiu tipus. La mateixa condició s'escau per a les comunitats especials, sectorials, empresarials, etc, tot i que en cadascuna hi predominin alguns aspectes sobre els altres. A partir d'ara som davant d'una persona comunitària, no individual. Cal que cada individu o comunitat d'ordre inferior que la componguin hi siguin, els uns iguals als altres en poder. Cadascun dels components pot excel·lir en coses diferents. Però cap no usa aquesta excel·lència per imposar-se als altres segons les seves conveniències. Cal que sigui la comunitat la que creixi i maduri en aquest nivell. Ells ja maduraran (o van madurant) en els nivells anteriors."

Aquesta passa de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs, un dels meus mestres

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Les passes de l'admirat Xirinachs, indubtablement han ajudat molt a ser on som.

Carme Rosanas ha dit...

Mestre de molts, el llegim sempre amb molt de respecte i atenció.

Núria Pujolàs ha dit...

Xavier...va ser una de les moltes llavors del que ara floreix! Un petó!

Carme...i tant! per a mi és respecte i amor!Gràcies, bonica!